Dia si i dia també continua el degoteig de noticies sobre l’escàndol majúscul de corrupció del PP, ara centrat a València, però tampoc s’ha d’oblidar el detectat a Madrid, com a focus més indicatius d’un procedir, sembla ser molt generalitzat en aquest partit, que hem d’esperar que judicialment es resolgui algun dia, però que política i socialment ja tenia que haver tingut alguna lectura i conseqüència.
Com pot ser que amb el se sap, es coneix, es sospita i es mira d’esclarir, aquest partit polític no tingui un nombre “0” de vots ?. Tanta gent votant ho troba be com per seguir fent-lo el partit més votat ?. Com pot ser que tants i tants electors confiïn en ell o es creguin obligats a votar-lo ?.
Aquest partit s’ha configurat un mateix i únic escenari en la plena creença de que no els cal canviar res perquè sempre tindran l’èxit assegurat. Estan segurs que una pèssima noticia mata i fa oblidar la dolenta anterior, i no cal corregir ni prendre nota de res. Finalment deixaran clar que com que tenen tanta gent d’alguna manera «esquitxada» només amb això ja en tenen prou. Potser si que aquesta ha estat la seva filosofia.
Qui es troba entre espasa i pared s’ha de negar tot, tractar de despistar, o passar el mort a un altre, i així, anar fent, i sempre com si tot fos el més normal. Donat el cas, obstruint de la manera més barroera el procedir de la justícia amb un llarg etcètera de fets injustificables que no haurien de passar per alt.
Se que molts dels meus darrers articles sonen a una mateixa cançó, repetitiva, però, és que no tenim el mateix panorama fa massa temps ?… I, no es fa net, ans el contrari, cada dia que passa s’empastifa més el panorama.
Si, es cert que també es podria parlar dels ERE’s d’Andalussia, dels Pujol de Catalunya, de fet es per on comencen molts dels arguments els que ho volen tot ben deixatat, però és que estem davant d’un partit sembla ser que corrupte sistemàticament, o sigui que, en honor a la justícia, no estaríem parlant del mateix.
