L’acció exterior espanyola, comercial, cultural, sempre s’ha centrat en els quatre conceptes que interessa deixar veure com a representatius d’una determinada imatge de la “una, grande y libre”, o de la recentment denominada “marca España”. Mai hi ha hagut el més mínim interès en exportar la riquesa de la pluralitat i diversitat existent. És més, en això sembla que sempre s’hi han vist connotacions estripadores del que es volia deixar veure a l’exterior des de Madrid.
Encara que sigui de manera molt primitiva i elemental, es poden trobar molts exemples en que queda ben palès que sempre s’ha optat per la simplicitat del que es vol transmetre i no per la diversitat que realment hi ha. Sense que vulgui menysprear res ni ningú, la primera, i moltes vegades única, imatge exterior d’España s’ha estereotipat en “los toros”, “el flamenco”… o en el “rioja”.
En l’aspecte que ens afecta directament, s’ha callat, amagat, ignorat la diversitat de vins que s’elaboren a Catalunya de, com a mínim, igual qualitat. I que dir, per exemple, del “món casteller” que, a no ser de la promoció directa des de les nostres representacions, restaria totalment desconegut.
Ara resulta que aquestes representacions i la tasca d’acció exterior que es fa des de Catalunya més que molestar, fa nosa, és clar. Qui ho hauria de fer globalment no ho fa, però es que tampoc entén el perquè s’ha de fer particularment i ho persegueix, prohibeix, ho combat amb tot el que te a l’abast.
Ni s’han parat a pensar que és una tasca que va íntimament lligada a l’esperit català, viatjant, negociador i comerciant de mena, i que sempre l’ha caracteritzat, molt abans de que altres la descobrissin com una eina imprescindible per avançar. A tot cas, això s’ha de fer en nom de qui es va auto-erigir en l’amo de tot el que es fa i es desfà. Hi ha un circuit preestablert tancat i, o s’està dins de la matriu determinada a tots els efectes, o, com a tu mateix no existeixes.
Trist, però és així. Sempre he pensat que España, i en el seu nom l’Estat, respectant i potenciant la seva diversitat, seria poderosa de veritat i rica de contingut… i no caldria tenir que estar permanentment preocupats i ocupats en que ningú es mogui massa per no sobresortir de la línia marcada com la legal, o de la que redueix l’acció i el moviment a la uniformitat disfressada de igualtat.
