I si els independentistes en realitat fossin els altres, els que ens aboquen a tots plegats on molts ni havien pensat ?.
Aquells que la ràbia i l’enveja els baixa als llindars més primaris per desitjar el pitjor als catalans, pel sol fet de ser-ho, sense entrar a valorar res més que haurien de tenir molt en compte. A part de la predisposició per apuntar-s’hi per part de més d’un, el cert que hi te molt a veure el discurs i la porqueria que des de ja fa molt s’ha promulgat per crear aquest “caldo” de cultiu que ha acabat en una fastigosa catalano-fòbia.
I en aquestes estem, els uns devorats per aquest ambient que, encara que volguessin, no els deixaria veure la realitat, i els altres saturats de accions i dades que no els poden deixar estar a gust.
Tots ben emprenyats, tots amb les seves raons, i qui ha creat aquest merder, sense moure un dit perquè seria tant com reconèixer l’error i perdre bona part del suport… I no cal personalitzar en el darrer govern perquè la llavor ja estava plantada, tot i que els diferents governs posteriors han anat conreant en lloc d’arrencar el que no es més que una mala herba.
Hi ha solució, o hi hauria, ja ho crec que si. Si l’Estat fos plurinacional, si es respectés la diversitat de pobles i sentiments que l’integren i no fos utilitzada, només, per mostrar varietat de folklore. Però, molt em temo que mentre els electors facin els governs que fan això no pot variar gens, ans el contrari, aquesta postura encara es radicalitzarà més.
Molta gent ja només vota a qui pot preservar aquella uniformitat, i que li “asseguri” que no deixi marxar “la gallina dels ous d’or”, ni que tant sols es pugui preguntar si voldria marxar o no. Res a preguntar, res a qüestionar. Hi ha massa en joc com per deixar portes o finestres obertes. Saben que amb aquest discurs tenen el favor a cegues de qui no te cap interès en deixar que res canvii. Si fins i tot hi va haver que el nomenament de comunitat autònoma li va representar un problema…
Diuen que España és irreformable i potser si que és veritat, i des de Catalunya s’hi ha col·laborat quasi be sempre. En moments crucials, quan potser era el moment d’intentar-ho, aquí hi ha hagut qui ha ajudat a consolidar el disbarat. Encara que amb totes les diferències conceptuals possibles, abans, amb CIU, a canvi de mantenint les engrunes, i ara amb Ciudadanos, com el seu principal i desbocat aliat.
