Quan deixarem de fer el ridícul, uns per defecte, perquè son així, i els altres per arrossegament, sentint que no és el «nostre» ridícul ?.
És verdaderament vergonyós, indignant i ofensiu veure com el PP, i també el PSOE, ens han acostumat a veure com la cosa més normal el que es diu «portes giratòries».
On està escrit que un ministre, quan deixa de ser-ho, tingui que ser col·locat ipso-facto en un «endoll» ja existent, en un càrrec, en un lloc o en una comissió ?.
El cas del Sr. Fernández Díaz n’és l’últim exemple. Malgrat no tenir ja la majoria absoluta el PP sembla ser que, sí o sí, tenia que donar continuïtat a la carrera política d’aquest ministre que a mes (com ja va passar recentment amb els Mato, Wert i Soria… I abans Aznar, González, Serra, etc.) no es que hagi sortit amb tots els honors del seu càrrec, que diem, més aviat ho ha tingut que fer rodejar de, diem, foscors. Doncs be, això es tenia que fer, be pels vots que podrien saber que no aconseguiran o be per la directa, per algun dels entramats creats on l’oposició -i ves la que actualment hi ha- no hi pugui ni aguaitar i, a poder ser, ben protegits perquè resulti ben difícil poder actuar i reclamar responsabilitats, i així, puguin ser part de la teranyina creada.
Repeteixo, es ofensiu veure com s’utilitzen els impostos, els nostres diners, per pagar la «professió: polític» amb tota naturalitat i impunitat.
Qui vol aprofundir pot anar sabent més i més, i descobrir el que en quatre anys, més un, ha teixit el PP al seu voltant i pels que han anat fent el joc… net o brut, tant s’hi val.
La corrupció, paraula lletja i que no vol dir res de bo a la que també ja ens han acostumat, es pot mostrar en un bon reguitzell de facetes segons hem pogut saber en aquest temps, però encara és més descoratjador constatar que no te cap cost polític ni electoral.
I així hem revalidat quatre anys de legislatura, més un de propina «en funcions» i, vist el que hi ha, millor no caure en unes noves eleccions anticipades.
