Decididament està clar que a Catalunya s’han configurat tres blocs de ciutadans, que crec que representarien la pràctica totalitat dels catalans, de la gent que viu a Catalunya, vingui d’on vingui i senti els colors que senti.
Un, dels que encara esperen un gest o un indici que mostri ganes d’arreglar la situació des de la diferència… Un altre, totalment escèptic i segur de que mai arribarà res, i que si alguna cosa ve no es complirà, ni tant sols serà creïble… I un tercer bloc que, a l’igual que en el segon, però a la inversa, englobaria als que estan convençuts de que no arribarà res, senzillament perquè no pot arribar res que hagi de representar un tracte diferenciat de la resta d’espanyols.
Els “afiliats” a qualsevol dels tres grups tenen el mateix dret de creure’s que només en el que hi combreguen resideix la veritat i que és el que ha de ser, però en moments d’alta dificultat d’entesa, com és l’actual, convé destensar, suavitzar posicions, per mirar de trobar un punt entremig on tothom pugui parlar amb tothom. Del contrari, tots, tots haurien de preguntar-se on farem cap ?… Com acabarà això per uns, i pels altres ?.
Aquí, nosaltres, que no podem decidir el com, el perquè, i que ens hem d’administrar amb el que queda desprès de que els nostres impostos «passin» per Madrid, que si tenim una altra manera de fer les coses hem d’atendre les nostres prioritats -r+d+i, dependència, per exemple- esgarrapant fons d’altres partides, sempre amb la sensació de vestir a un despullant l’altre.
Per ara i tant, formem part d’una altra realitat en la que tot senzillament va, el que va per la inèrcia del que no es para, mentre van tancant empreses, es van reduint jornades de treball, es van presentant ERE’s, tot plegat sempre a costa dels treballadors.
Ens fan empassar que tot el mal ha passat, que ja es creen cents de mils de llocs de treball… i els que es crearan, a la vegada que anem sabent que ja apunten a estar en perill les nostres pensions… Perquè en cinc anys s’han «pulit» pràcticament tot el fons de reserva per a les pensions creat el 2000, i perquè el que entra a les arques de la Seguretat Social, procedent de les cotitzacions dels salaris dels treballadors no son les que haurien de ser per a mantenir el sistema.
I aquí, molts encara segueixen obstinats en ignorar tot això que ens condiciona totalment, i segueixen veient tots els mals pel maldestres que som nosaltres.
