De tots els temes que em neguitegen, i en són molts, n’hi ha un que sobresurt que sempre el tinc present ide tant en tant, com si sentís la necessitat de buidar el pap.
Si la Constitución Española matisa “Las demás lenguas españolas serán también oficiales…” i, “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España és un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”, com és que al castellà om, aquí i allà, s’esforça en anomenar-lo español ?. Això radicalitza el concepte i automàticament deixa les altres llengües estatals sense el valor de tals.
Aquí, i més des dels sentiments sobiranistes, es diu “español” per allunyar-se del concepte que representa allò amb el que no combreguem un bon nombre de catalans, per diferenciar-se d’una manera de fer que no és, ni de bon tros, la nostra.
Però és que allà també s’utilitza el “español” tot i que, en aquest cas, és per menysprear les altres llengües estatals, no fos cas que reconeguen-les com a tals es buidessin les reserves del “castellà”. Segurament sense voler, són aquests els que veritablement ens separen i ens fan diferents.
Mai no s’ha preguntat per a poder triar entre “español” i “castellà”, com sempre ha interessat donar per assentat que a Mèxic, Argentina, etc., o a l’Aragó o a Andalusia, etc., el que s’hi parla és el “español”, també sense preguntar-ho.
I arribem al cap del carrer, o si més no, és on jo sempre arribo quan penso en el tema… Com és que s’ha tingut que suportar què es qüestioni la unitat de la llengua catalana (que sempre he pensat que si es digués d’una altra manera part del problema s’estalviaria) i que es facin mans i mànigues per esmicolar el volum que te ?.
Es cert que aquesta dèria ve única i exclusivament des d’un determinat partit polític, quan ha tingut el poder necessari per abordar i decidir sobre el tema, però és que els demès tampoc es que hagin fet massa cosa més que mirar-ho.
En aquest sentit la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada pel Sr.Zaplana precisament amb aquesta finalitat distorsionadora, darrerament, i sense el que representava el PP en majoria allí, ha reconegut que “valencià” és la mateixa llengua que es denomina «català» a Catalunya, com també a les Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals -Catalunya Nord-, al Principat d’Andorra, a la Franja Oriental d’Aragó -La Franja- i a la ciutat de l’Alguer, a Sardenya.
