Aquest argument encara faltava a la llarga llista de desastres i desgracies que li podria passar a una Catalunya-Estat… El deixat anar pel ministre d’economia Sr. De Guindos dient que la independència de Catalunya tindria «un impacte extremadament negatiu en la societat catalana» i que perdria entre un 25 i un 30 per cent del seu pib.
En el suposat de que aquesta afirmació sigui conseqüència d’un estudi a l’efecte, aquest mateix comentari hauria d’afegir el 20 per cent que, això si que pot ser ben cert, perdria España sense Catalunya.
Mes val que aquest senyor, abans de propagar segons quins comentaris per fer por els catalans, es centri en España i expliqui als ciutadans de fora de Catalunya, segons les seves pròpies paraules «l’economia espanyola segueix sent vulnerable pel fort volum d’endeutament exterior que arrossega i davant una pèrdua de confiança dels mercats repercutiria en el cost del finançament d’aquest deute». Dit d’una altra manera, en el supòsit, com compensaria aquest 20 per cent que treu de Catalunya, ja que els “paganos” que quedarien pot tenir per segur que no es deixarien munyir mes, i a més a més els recordi que els espanyols tenen un deute públic a l’esquena del 100%.
Les coses clares i, sobretot, no a mitges perquè qui se n’alegri d’unes determinades manifestacions sàpiga, al mateix moment, tot el que comporten a uns i als altres, i li poden comportar. Potser, llavors, s’esborraria la rialla rabiosa i gratuïta de la cara de més d’un que es creu que el conflicte només afecta els ciutadans de Catalunya i s’exigiria, abans de pronunciar-les, arreglar les coses.
El govern central ha de començar a pensar en que, a la vegada de fer por els catalans, ha d’explicar la veritat de tot plegat a la seva opinió pública, del que també s’hi juguen els espanyols en tots els aspectes. O, si això pot resultar molt cru, i surt de l’auto-bombo habitual, encetar, d’una vegada, el diàleg amb el Govern, gest que seria molt ben vist per tothom, segur.
