Ha arribat el moment en que la ciutadania en ple exigim a la justícia que obri els expedients i les diligències que calgui per arribar al fons de la corrupció, ja que es fa evident que està instal·lada i arriba a les màximes instàncies de poder.
Hem de començar a passar la pàgina de que aquí hi ha això, o aquest, i de que allí hi ha el mateix, però elevat al quadrat. De la mateixa manera que, en determinats casos, casualment molt concrets, la fiscalia (primer pas per investigar) actua amb una inusitada celeritat i incidència, s’ha de manifestar en tots. No pot ser que, mentre s'escodrinya minuciosament al de torn -si és a Catalunya, més que millor-, s’ensumi que això podria ser només perquè es vegi que l’acció justiciera hi és i que sembli què només és per tapar el que, amb més motiu caldria investigar, però que està ben tapat i bloquejat l’accés.
S’han destruït persones, pot ser amb raó, però es pot veure que amb la mateixa de raó n’hi ha unes quantes més de protegides a les que l’aparell muntat desvia i despista l’atenció. N’hi ha tants d’aquests que, de tant en tant, ja no es pot evitar que algun en surti a la llum però, entre el “no me consta” del del costat o de dalt i el propagar un altre embolic semblant, sigui possible veritat o no, es va xiulant. Del que es tracta és de que la gent durant uns dies vegi i parli d’un en lloc de l’altre… La veritat ja es veurà però, de moment, s’haurà apagat la primera flamerada, que és el que interessa. I és ben igual les conseqüències que hagi produït la mentida.
No hi pot haver ningú, ningú, que li puguen semblar be i que accepti les barbaritats que, dia si i dia també, ens posen a la cara els mitjans i que, amb el que ja tots sabem, tenen totes les possibilitats de ser veritat. No hi pot haver ningú que accepti que el que és una munió totalment relacionada son uns quants casos aïllats.
O tanquem la ràdio, la televisió, i no llegim cap diari, o tothom, sigui de la ideologia que sigui, s’ha de sentir ofès per com fan anar les coses, per com els que mantenim amb els nostres impostos ens tracten a tots d’imbècils.
