Xavier Guarque


Dijous, 6.7.2017. 09:08 h

Per no quedar a contrapeu

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Espanya no s’entén sense Catalunya, Catalunya no s’entén sense Espanya”. Unes paraules que, expressades segons per qui amb més o menys ràbia, es va repetint, una i altra vegada, per personatges tant des de la dreta com des de l’esquerra més representatives d’àmbit estatal.

Darrera d’aquesta frase, visceral, èpica fins i tot, tothom hi pot veure tot un seguit de motius de qui la pronuncia i defensa amb ungles i dents, i no és, precisament, cap que es pugui referir als dels sentiments o al que podria ser d’amistat.

Sentència que és inimaginable, inconcebible, impensable, que deixem d’existir com la mateixa cosa. La història, i les històries diferents, la cultura, i les cultures diferents, la mateixa i única realitat xoquen de ple amb ella i la qüestionen i posen en dubte la seva validesa, si més no, de manera tant categòrica. Tanmateix, donant per bo que en algun moment hagi estat així, seria aconsellable revisar la seva vigència per valorar si podria ser, però d’alguna altra manera a la escrita fins ara.

El nacionalisme espanyol no deixa espai per a res més que no sigui aquesta mena d’Espanya, sembla que segrestada políticament per una molt determinada ideologia, i sempre amb la convicció de que Castella és España, que no pot, ni podrà, entendre mai cap mena de plurinacionalitat, ni cap mena de federalisme. Que no contempla cap respecte a altres cultures, per molt que estiguin reconegudes constitucionalment, ni cap model diferent en el repartiment del que capta i reparteix entre el que tant sols considera les seves perifèries. Hi ha un epicentre, al que tothom deu submissió i li és totalment indiferent si es demostren i es denuncien desequilibris territorials i fiscals entre els que considera tots iguals. Espanya només pot ser una, grande y libre i castellano/madrilenya. Com passava amb els imperis, es pensen que el món és seu per llei natural i que només cal salvaguardar-lo amb el «quieto y tente tieso”.

Els temps, les èpoques, les lleis, canvien a manera de que les noves generacions ho fan canviar i els representants polítics son els que primer han d’incorporar als seus discursos i arguments les noves tendències, no a l’inrevés, a no ser que, per desfasada gallardia, per arrogància, per prepotència, o per una esbalaïdora inoperància i vergonyosa incapacitat, es vulgui instaurar un permanent món paral·lel entre el que el grup de poder vol i el que demana i exigeix la realitat, per no quedar a contrapeu.


lectures 786 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.