De veritat que hi ha personatges ben curiosos, per dir-ho amablement. I em refereixo concretament a un d’ells, potser un dels més curiosos, que es permet posar d’exemple la relació amb el País Basc a qui, recordem aquests darrers anys de negació total a tot el que ha demanat o proposat Catalunya, se li ha negat un pacte fiscal acordat i negociat.
Potser es podia haver començat per aquí, no ?. Potser un gest en aquest sentit, en el seu moment, hagués desinflat més d’un globus que l’actitud des de llavors s’ha encarregat de mantenir ben inflats.
Però, és clar, això requeria unes dosis d’intel·ligència i de sentit d’Estat que no són habituals on la costum és esperar que el fruit caiga de madur, i si finalment no cau, fer-lo caure a pedrades.
Senyor, amb tots els respectes, aquests dies s’han complert set anys de la primera manifestació multitudinària, del 10 de juliol de 2010, que s’ha repetit cada any amb la mateixa intensitat ho vulgui acceptar vostè o no, però aquí te la mostra d’una part molt significativa de la població catalana que no accepta seguir acceptant el tracte que rep del govern que vostè presideix.
Aquell moment va suposar per a molts catalans el punt i final a més de tres dècades en que l’aportació política, afavorint els governs del Sr.González i també del Sr.Aznar, social, financera i econòmica des de Catalunya no havia tingut la contrapartida esperada.
Més de dos milions de ciutadans catalans van dir que ja n’hi havia prou de ser ingenus i, a partir d’aquell punt, fins i tot el catalanisme que havia representat la gran majoria política i electoral, el que volia canviar España des de Catalunya, es va anar esmicolant.
La seva actitud, senyor, davant d’aquesta evidència, ha estat d’afegir més i més llenya al foc, amb recursos, prohibicions, amenaces, querelles, fiscalies i TC, deixant ben clar per a tots, tots, els catalans que de nosaltres només es vol submissió… i calers.
No, senyor, no, no ens posi com exemple el País Basc, amb els seus “fueros” i règim a part del comú per a tots els espanyols. Pensant, només una miqueta, veurà que el tracte amb uns que, mentre gaudeixin del que tenen, seran els més espanyols, ni s’assembla amb el que volen i es mereixen els altres.
Un consell: Provi de fer el gest, a veure que passa. No se sap mai. Perdut per perdut…
