Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Podria ser el relat d’un conte, però… No

|

- Publicitat -

 Molt be… El govern de l’Estat diu al govern de Catalunya que no pot, ni vol, ni asseure’s a la cadira de la taula del pacte, ni tan sols a la del diàleg per a parlar i arreglar les molt greus desavinences que hi ha. Tanmateix, diu que no deixarà que es pregunti a la ciutadania catalana res que no sigui que prefereix, si el flamenc o els toros, o si «la roja» o «la rojilla».

Desprès d’això, el govern de Catalunya diu als electors que li han atorgat el poder, que, el que li demanen que faci allà li diuen que no pot ser, i que son uns irresponsables, uns bojos i uns insolidaris amb els que sempre, sempre, han estat els seus inseparables germans… Que on s’ha vist voler trencar els llaços que sempre han estat tan forts i sincers. On s’ha vist voler renegar dels amics i familiars, volent posar una frontera infranquejable pel mig… Si tots som un.

Publicitat

A més a més, com que estan molt enfadats pel nostre comportament, ara ens quedem sense la bossa de llaminadures que li donaven a l’oncle Jordi perquè ens les repartís per bons minyons a la tornada a casa, desprès d’aquelles excursions que feia cada quan tocava parlar d’alguna cosa de més del que estava escrit.

Ai, eren altres temps i la por de que no tornin mai més fa embogir a més d’un i, per això, com que no tenen paraules per combatre el disbarat de voler-nos separar i reconèixer com quedarien ells, ens volen fer veure com quedarem nosaltres de desemparats, tristos, famèlics, i ens volen castigar perquè hem fet enfadar a qui tan sempre ens ha ajudat, ens ha estimat, ens ha tractar tan i tan be, ens ha cuidat perquè ens féssim grans.

Que desagraïts que arribem a ser. Ens mereixem ser condemnats a seguir compartint el que tenim amb tots els que no tenen la sort de viure en una terra que sense cap mena d’esforç hi brolla la riquesa. Ens ho mereixem per no ser sensibles en que necessiten el que nosaltres ens guanyem i ens fa falta pel que diuen que és de tots i per a tots, i ens ho han de dir, per boca de tots, des de indrets tant contraposats com la capital de l’Estat, o de Madrid, o de la capital de la Comunidad Autònoma de Madrid… Imagineu-vos.

Per això ens mereixem a ser condemnats a demanar perdó de ser com som, per no ser iguals, per ser diferents, fins i tot, pel que en d’altres llocs és graciós i cultural, pel nostre accent.  

Publicitat

Opinió

Minut a Minut