… I ara diran, si finalment no hi ha manera de fer-ho, que ja es veu on ha arribat aquest procès secessionista i de ruptura, “tumultuoso i violento”…
Amagaran, clar, les maneres emprades per evitar-ho: Cerca obsessiva d’urnes, destrucció de paperetes, prospectes i pancartes, intervenció de Correus i agencies de repartiment, entrada a impremtes i a Entitats privades, tancament de webs d’informació, intervenint comptes bancaris, la negativa per obtenir del cens, la persecució dels col·legis electorals, fins i tot, precintant-los, tractant com als delinqüents mes perillosos alts càrrecs electes, càrrecs intermitjos, alcaldes i funcionaris que només fan la seva obligació, desembarcant grans contingents de Guardia Civil i policia antiavalots per contenir la “violència”, inexistent, inventada per fer més “legal” la disbaratada intervenció de les institucions catalanes… En definitiva, preocupant i atemorint a la ciutadania que sempre s’ha manifestat cívica i pacíficament, i que només vol exercir el seu dret a votar, dret que li volen deixar la sensació d’estar cometent un delicte si l’exerceix, quant realment el delinqüent hauria de ser qui no permet votar.
I, en el cas de que la imaginació pugui saltar-se tots aquests entrebancs que vostè planteja i una part de la ciutadania catalana acudeixi a les urnes, festejaran com una gran victòria “el fracaso” i, atenció, això serà l’argument i la reacció, tant si es el 30% com si és el 60% qui ho faci.
Una jornada de votacions es alegre i festiva on tothom pot expressar el que vol amb tota normalitat, llibertat i validesa, i vostè Sr.Rajoy, com a màxim responsable, ho ha transformat en un dia en que sembla que només sortint al carrer ja ens hi juguem la vida.
Gracies Sr.Rajoy, per mostrar ja descaradament la seva veritable manera de gestionar, no només els nostres impostos, si no el poder en la seva màxima expressió… I fer-ho ben evident a tots els ciutadans que viuen a Catalunya… Tots, tant se val als que ja en tenen prou i aposten per una nova idea, com als que volen seguir igual però d’una altra manera, com també als que se senten com vostè i res mes, però que tots, sense distincions, viuen, treballen, passejant pels nostres carrers, mengen als mateixos restaurants, compren a les mateixes botigues, utilitzen els mateixos serveis públics, socials i de transport, paguen els mateixos impostos… veuen la mateixa realitat.
I tot per evitar, de totes totes, que es produeixi el gran delicte de donar veu a la gent, tot i atenent el gran nombre que ja ha dit que ja n’hi ha prou… Això és el que neguen. Aquest és l’auto-engany on estan instal·lats, en voler creure què tot aquest moviment o procés és cosa d’un boig, o dos, i que “tallant-lis” el cap s’acaba el seu problema.
Sr.Rajoy, si això no ho contempla cap llei i no hi cap a la Constitución, les lleis i la Constitución estan per atendre als ciutadans.
