Edició 2093

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 18 de abril del 2024
Edició 2093

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 18 de abril del 2024

Parlant de diner públic… del de tots

|

- Publicitat -

 Ara que s’ha conegut l’enèsim disbarat de Madrid (en aquest cas Govern de l’Estat), que vol fer repercutir en les persones de Mas, Ortega, Rigau i Homs el que diu que es va “gastar” en el 9N, i que xifra en 5 milions d’euros de tots els espanyols… Posats a parlar i pensar en els diners de tots els espanyols, potser resulta escaient recordar els 42.590 milions d’euros que el B.E. ja dona per perduts del total de 76.000 milions de diner públic que l’Estat va destinar al rescat bancari, majoritàriament per mantenir a Bankia…

O els 6.000 milions del rescat de les radials de Madrid… O els 1.800 milions que va costar la broma “Castor”… O el multimilionari desvio acumulat del pressupost en Defensa… O el frau a l’arca única que han suposat determinades caixes “B”, juntament amb uns tals “Gurtel”, “Bárcenas”, “Púnica”, «Lezo», etc., etc.,… O els ERES d’Andalusia. Tenir present tot això, encara que només sigui per refrescar la memòria.

Publicitat

Aquesta llista es podria allargar ben a gust, però, sense dubte, aquests capítols de despropòsits i disbarats, fins el moment totalment impunes, pagats o deixats d’ingressar a la caixa de tots els espanyols, on fan cap els impostos que tots paguem i d’on surten els pressupostos generals de l’Estat, segurament són els que poden ser reconeguts per tothom. Tothom que vulgui, és clar, perquè es veu que n’hi ha que tot això ja els sembla be, o que s’apunten al discurs fàcil i buit de que aquí, més, que ve, precisament, des de allí on interessa que la veritat quedi ben difuminada o diluïda enmig d’una pretesa disbauxa general.

No, senyors, no, podran enganyar a qui, facin el que facin, els hi riurà les gràcies perquè els interessa estar a be amb qui ha muntat el joc que hi poden jugar, però qualsevol amb dos dits d’amor propi, de dignitat, ja els ha vist el llautó i, qui més i qui menys, ja és prou madur per distingir volums i responsabilitats… Responsabilitats de qui les ha de tenir i de qui no en pot tenir, si més no amb igual mesura, senzillament, perquè les seves de responsabilitats acaben on comencen per qui les te finalment.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut