Reconec que les meves nocions sobre política son les que són… Per explicar-me el que veig, més aviat cap ni una, però hi ha un detall que encara és capaç de sorprendrem i fer-me parar a veure si puc entendre-ho:
La imminent implantació, ja oficial, del ja famós article 155 de la Constitución Española, diuen que comporta la intervenció immediata de la Generalitat, si més no, en aquest cas, de les conselleries més sensibles amb la identitat pròpia -què és el que es vol restringir i delimitar- i, tant des del PP com, encara amb més sanya, des de Ciudadanos, implica unes eleccions anticipades -les del 2015 van ser, i són, vigents- de caràcter, segons ells, legal.
Be, aquí ve el meu trencacaps. Què en pensen treure amb unes noves eleccions ?, Es veuen guanyadors ?… En base a què creuen que els més de dos milions de vots independentistes es quedaran a casa i els facilitaran el camí ?. Tant confien en que una possible il·legalització dels partits que portin en el seu programa electoral el concepte “independència”, per revolucionaris, secessionistes, i tot el que hi vulguin afegir, esborrarà del mapa electoral els centenars de milers de ciutadans que els voten ?.
Jo no m’ho explico però és que ells no entenen res de res. No els hi entra al cap. No han volgut veure el que ha demostrat el moviment transversal i multitudinari, que és ell, precisament, cívica i pacíficament, el que mou el procès al que càrrecs polítics i líders socials s’hi han tingut que afegir, i abanderar, si volien de veritat seguir ocupant els seus llocs electes i representatius, i ara estan convençuts de que “tallant” uns quants caps, els que més es veuen, tota aquesta gentada, de totes les edats i condició, aniran dòcil i submisament al camí que ens venen a marcar, que no és, precisament, el que lliurement ja han escollit.
Les coses, si es volen solucionar de manera consistent, i definitivament, es parlen, sense condicions prèvies, i es van eliminant obstacles, desacords, i es van establint punts en comú sobre els que construir l’entesa i els nous projectes. Ves si ho és de fàcil.
Amb garrotades, empresonaments i il·legalitzacions exprés, potser si que hi haurà un sector que, atemorit, es doblegarà i callarà, però la ràbia de la gran majoria d’aquest gruix de ciutadans espanyols a disgust que viuen a Catalunya es podrà contenir però, així, mai es podrà apagar.
