Xavier Guarque


Dilluns, 6.11.2017. 13:13 h

Una trista història

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Si be el «café para todos» prové de l'època socialista, des de la pèrdua de poder al ser derrotat pel PSOE de R.Z., el PP de Rajoy es va dedicar a obstruir i torpedinar el govern de l’Estat. No manava, però qui sortia inexcusablement cada dia als mitjans eren els seus portaveus i era qui marcava la pauta.


Que puguem recordar ben be d’aquell moment és la infame recollida de firmes per tot España contra el nostre estatut el 2006 i desprès presentant un recurs que conduiria al tristament famós «cepillado» què, tot plegat, ens ha portat on som.


Després, el 2011, amb la seva majoria absoluta, obtinguda amb un 43,63% de vots, ni cal dir que va fer el que va voler «sin nadie que le tosiera».


Per la historia es pot veure que el PP, i concretament des de que Aznar li va passar els neulers a Rajoy, ha tingut clar el que vol, que no es mes que el poder absolut a qualsevol preu, i per aconseguir-ho no te escrúpols, ni vergonya, si cal ni decència.


Que hi ha unes eleccions autonòmiques el 2015 que produeixen una majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya, amb un 47,75% ?, perquè molestar-se en acceptar-ho, dialogar i pactar, en presentar una proposta que faci dubtar aquesta majoria, quan es mes còmode i fàcil deslegitimar-la i enderrocar-la, encara que hagi de ser a la força, si cal amb violència, amb repressió, utilitzant al seu servei els tribunals judicials, la fiscalia, les forces de seguretat, aprofitant i procurant que les elits econòmiques i financeres li facin costat. Agafant la Constitución Española del 78 com a santa paraula, principalment amb el que més li convé, la “indisubilidad de la unidad”

Li passa la pressió de la responsabilitat al President Puigdemont, volent fer creure que ha estat pres d’un grup antisistema i radical, com si ell, Rajoy, no estès totalment a les ordres, per baix, els que no volen, ni poden, deixar escapar Catalunya i, enganxat com una paparra, el seu “padrí polític” burjant-lo, però és que per dalt te el mateix cap d’Estat, que, lluny de fer el paper pel que cobra, li està marcant amb claredat i èmfasi el que ha de fer i com ho ha de fer.

Delicat el seu paper perquè no se'n pot sortir massa ben parat agafi el camí que agafi… perquè, en algun moment haurà de caminar.

Potser salvarà la “unidad” però perdrà, de fet ja ha perdut, la possibilitat històrica de sorgir d’una vegada per totes el descosit d’España amb Catalunya. 


lectures 612 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.