Tot el que està passant… On hem fet cap… Quan puguem pensar fredament segurament desvetllarà un guio molt estudiat i preparat.
Hem de creure que l’Estat va encaixar la primera gran manifestació i les successives, i que la maquinaria neta i bruta es va començar a posar en marxa, a activar, amb un objectiu molt concret: Afeblir Catalunya. No afeblir-la en la part que els interessa, la autonòmica, els calés vaja, si no com a país, com a ens amb identitat pròpia, com manera de ser i desenvolupar-se d'acord amb les seves particularitats.
En aquest sentit, hi ha un tema què ja l’he comentat en infinitat de vegades però sempre m’ha quedat la impressió de que era molt més greu del que podia abastar jo.
El setge. fins aconseguir la seva desaparició, a les nostres caixes sempre m'ha deixat mal gust de boca… I més quan, sortint de Catalunya, he observat cartells i locals de Caixes d’Estalvi i Rurals pròpies del lloc per arreu.
Que vol dir això, que només nosaltres érem tant maldestres i corruptes ? O què només les nostres havien tingut aspiracions bancàries ? O què només les nostres estaven polititzades?. Sempre he pensat que ves quina casualitat.
Només és un exemple del que crec què tot és un guió que arrenca llavors, pot ser ja fa uns deu anys, i que només es van succeint els capítols.
La resposta davant de tanta irracionalitat viscuda darrerament han estat manifestacions massives, pacifiques, fins i tot alguna de silenciosa, i un parell d’aturades de país que, si no han arribat a l’èxit total, han estat ben significatives.
Però, hi ha qui pensa que tot això, que dona imatge, no és prou efectiu per a mostrar verdaderament el rebuig de que el va crear i que el manté molt viu, i que la negació del mateix ens ha instal·lat on estem a hores d’ara.
La imatge ja està dibuixada i ara pot ser ja cal incidir directament… Si ens volen afeblir la identitat sense que això repercuteixi en la sang que ens xuclen, que necessiten, pot ser què tinguem un puntet de dignitat i els hi tornem, dintre de les nostres possibilitats, el favor de poder viure més febles però més esvelts…
No faríem res més del que, en diverses ocasions, ens han ensenyat que es pot fer amb tota legalitat. Convidar a consumir uns productes i no uns altres, comprar una loteria en lloc d’una altra, etc., etc.
