Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

Com a corrector d’errors

|

- Publicitat -

El 21-D, muntat com ha estat per Sr.Rajoy, s’ha de prendre com un verdader, el verdader, plebiscit sobre si s’accepta o no seguir igual. Ara les instàncies convocants hauran de valorar fins on arriba l’independentisme i tant si és majoritari com si no hi arriba posar-ho damunt la taula i gestionar-ho. Tanmateix es demostrarà al món aquest suport, ara ja “oficial” i, en aquest sentit, corregir alguns dels errors comesos…

Un dels errors a esmenar, el principal, és fer que el 48% dels vots del 2015 superi, amb escreix, el 50%. No n’hi haurà prou, ja ho sabem. Sigui el que percentatge que sigui per Madrid mai no es voldrà reconèixer la reivindicació, la demanda, la realitat, però seria un argument irrefutable per qui s’ho mira amb alguna neutralitat.

Publicitat

I, en aquesta ocasió, no s’ha de confiar en defensar el paper de que qui no voti a favor o en contra no pot ser comptat ni el SI, ni en el NO. Si del que es tracta és de defensar el SI només seran comptats i reconeguts els vots explícitament en aquest sentit.

Arguments com que es la negació de cap mena de diàleg per part de l’Estat el que ens ha portat a aquesta confrontació, i els impediments de tot tipus que no ens han deixat avançar, si be son reals, a efectes definitius i incontestables no seran suficients.

El que compta és el resultat final, i tot el que hi hagi hagut pel camí per desvirtuar-lo, per condicionar-lo, per fer-lo esperpèntic, passarà a la història pràcticament com simples anècdotes. Per a la història és completament indiferent que a pocs dies abans de les eleccions uns determinats partits puguin fer la seva campanya, inclús la seva pre-campanya electoral, amb tota tranquil·litat i uns altres l’hagin de fer amb el rerefons de presó, exili, amenaces, amb conte amb els que es diu, com es diu, i fins i tot amb com es va vestit. Amb l’evidència de que el que es bo o normal per una part és perseguible i denunciable per l’altra. És com si en un partit de futbol a un equip se li piten totes les faltes i a l’altre cap, que arribarà un moment en que un equip no es podrà ni moure i per l’altre li serà molt més fàcil guanyar.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut