Des de que el govern de Felipe González creà el “Fons per a les Pensions”, el govern d’Aznar hi va aportar 20.000 MEUR i el de Rodriguez Zapatero 40.000 MEUR…
El govern de Rajoy no és que no hi hagi aportar ni un ral, és que des de que va arribar el 2012 s’ho ha polit tot i ara està endeutant, més, l’Estat per a poder fer front al dret de tot ciutadà que ha treballat fins a la seva jubilació.
Aquest Fons hauria d’haver estat pel sector productiu i tota la resta de particularitats que s’hi han afegit, rendes mínimes, ajuts, viudetats, pensions vitalícies, no haurien d’estar nudrides per la mateixa font.
Per si no n’hi hagués prou, els disbarats que s’arriben a sentir en l’intent d’explicar la dura realitat sobrepassen la decència, el mínim respecte, o la exigible sensibilitat en personatges que viuen, i viuran be, amb els impostos de tots els espanyols.
Des del “los jubilados viven muy bien”, i d’altres deixats anar per membres del govern, fins al darrer sentit “los jubilados y pensionistas que tienen piso de propiedad, que lo vendan”, procedent del Governador del B.E., com si l’estalviar -quan es podia- en un pis fos per saber un on caure mort, quan ja no es cobrés la nòmina i veiessis que hi havia una partida, descomptada, que acceptaves amb total tranquil·litat perquè, llavors, es deia que era per a quan et jubilessis. O, com aquest senyor també culpabilitza a qui va invertir en una propietat quan podia haver-ho fet en un pla de pensions. És la pocavergonya elevada a la màxima potència, i més quan, tothom sap, com han acabat els plans de pensions contractats a l’època a la que es refereix.
Si més no, ara, ja et diuen a la cara que aquesta partida és pels que es jubilen ara i que tu, si vols respirar tranquil la resta de la teva vida des del dia que deixis de cobrar la nòmina, vagis contractant un pla de pensions. Tot, és clar, menys guardar-ho com els nostres avantpassats a sota la rajola, que ara hi ha moltes despeses fixes pel benestar de tots els espanyols, i també s’ha de destinar alguna cosa per a cobrir les que produeix la gent quan es fa gran, quan un ciutadà es posa malalt o necessita alguna atenció sanitària, o per dotar d’un ensenyament la nostra mainada i d’estudis adequats quan es van fent grans.
Tot això afecta a tothom, tan s’hi val el color, i és vergonyós que encara hi hagi tanta gent que ho defensi o recolzi.
