Evidentment que els catalans tenim tot el dret de poder tenir, gaudir, i exigir bona gestió al govern que per majoria hem escollit a les urnes -sota exigència i regles del govern central del PP i els seus «palmeros», desprès d’haver invalidat el legítim que ja hi havia, cessant el Govern i enviant els seus membres o a la presó o a forçant-los a l’exili per evitar-la-. I es clar que si !.
Però també es evident que necessitem un govern que pugui governar, abans no ens acabin de trinxar la nostra identitat com a país. No hi ha més remei que reconèixer què aquest govern només serà possible si és amb imatge autonòmica i, tot i així, no serà gens fàcil recuperar, restituir, legislar, governar, amb un mínim de perfil identitari i èmfasi en les prioritats pròpies i particulars, que no son ni de bon tros les del govern estatal.
Això vol dir que hi ha d’haver dos governs de Catalunya ?. Doncs, si se li vol dir així, potser si… O be renunciar a la normalitat, a la dignitat, de tenir el govern escollit. Està clar que el legitim, sortit de la majoria a les urnes, malauradament, no pot ser el mateix que el que governi les nostres institucions al territori. I no pot ser, senzillament, perquè les llistes dels partits aptes per constituir la majoria guanyadora les han anat escapçant, els caps abans i tots els que han pogut anar afegint desprès, perquè fos ben complicat el poder consensuar els perfils idonis.
I això s’ha fet de les maneres més matusseres i irracionals, i fins i tot, segons diuen i denuncien un bon grapat de juristes i institucions comunitàries europees, il·legalment i extralimitant-se en les mesures preventives aplicades i mantingudes. S’ha fet estirant la justícia com un xiclet, a conveniència, i per una Constitución Española que, si era per això, em penedeixo d’haver-la votat.
Ara, ja es comença a reconèixer que no hi ha delicte de rebel·lió, ni tampoc de malversació. Que queda que sigui mereixedor de seguir en presó preventiva o que no es pugui tornar de l’exili forçat, que no sigui, si un cas, una desobediència política o administrativa que, es de suposar, incorreria en altres mesures “reparadores”, perquè el que no pot ser és que per quedar lliure s’hagi de renegar de la manera de pensar.
Una vegada tot al seu lloc, qui depurarà responsabilitats finals, qui determinarà la correcte aplicació d’acord amb l’objectiu, qui identificarà i individualitzarà a qui s’ha pogut extralimitar en el compliment de les seves ordres ?.
Qui restituirà l’honor, la dignitat, tot el mal que s’ha fet impunement a tot un territori, a totes les persones que hi viuen independentment de que es vota, tant els que volen federar l’encaix sobiranament, com els que volen restar dintre d’España, com també els que en volen sortir ?. Com es recuperara el somriure desprès d’aquests mesos, anys, dels que ens han anat privant, prohibint, viure com som ?.
