Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Una pregunta repetida masses vegades

|

- Publicitat -

Millor seguir a la presó, no sigui que, al persistir en la seva manera de pensar i no tenir cap intenció de canviar, puguin tornar a fer sortir al carrer a mes de dos milions de borregos, al toc d’un xiulet, vaja com el “a por ellos” que des de tots els estaments i mitjans es dona com la cosa més normal, però, en aquest cas, és clar, incidint a la violència, i a l’odi, que quan no hi ha cap base sòlida per tipificar un delicte, i se li ha de donar aquest caire, va la mar de bé.

Com si els més de dos milions de ciutadans que hem anat sortint al carrer massivament, i de la manera més pacífica i cívica possible, fóssim tant imbècils com per deixar-nos portar i induir per la dèria d’una o dues persones. S’ha de ser quadrúpede i cavernícola.

Publicitat

Neguen el problema i es pensen que, al no existir, els que ens movem perquè ja en tenim prou de tenir que conviure amb ell, ho puguem fer una, dues, tres, i les vegades que calgui. Al carrer o a les urnes, on calgui.

I que no és que un polític o un activista social ens vingui a donar el tret de sortida, si no tot el contrari. És la gent que des d’aquell, per a tots nefast, 2010 ha exigit als polítics de torn que entomessin les seves reivindicacions, i que si el sentir de la gent sortida al carrer repetidament es creia que no era suficient que s’obris una consulta, un referèndum, o el que sigui convenient, perquè tots els catalans es poguessin manifestar, en un sentit o en l’altre.

Aquest moviment, sorgit de la ciutadania, no es para, no s’esborra, a cop d’amenaces, de prohibicions, de multes, de tancar «preventivament» o deixar en llibertat «sota fiança», de forçar a l’exili a càrrecs electes sota l’amenaça de que el primer que els hi passarà si tornen és entrar a la presó, a qui, des del seu càrrec electe ha tingut la decència i responsabilitat de intentar complir amb el seu deure adquirit a les urnes.

M’he fet un fart de fer-me la pregunta de perquè no es deixa a banda aquesta gallardìa -per dir-ho finament-, que tant mal ha fet i fa a tothom, i s’intenta defensar la «unidad» d’alguna manera més civilitzada, d’acord amb la diversitat i pluralitat existents, convencent els diferents sentiments i maneres de pensar de que el millor per a tots és anar units per un objectiu comú.

De seguir entestats i enrocats en el mateix guió, la ferida resta oberta, impossible de cicatritzar, i els efectes col·laterals son cada dia més i de més difícil solució. 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut