Edició 2093

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024
Edició 2093

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024

La normalitat

|

- Publicitat -

Han pensat en, una vegada «depurades» les canyeries perquè pugui passar la seva «normalitat», que en faran amb els més de dos milions de ciutadans que han expressat, repetidament i per tots els medis democràtics, que volen canviar d’Estat ?. Que faran, tindran el valor i la decència de canviar la formula d’Estat per, si més no, oferir una opció per a fer dubtar a qui hi podria estar conforme ?.

A propòsit, la «immensa mayoria» de catalans que vol seguir dintre d’aquesta España, segons s’omplen la boca des de Madrid, d’on surt, com se sap, com es veu ?…

Publicitat

Serà pel seguiment de les manifestacions que es fan a Catalunya en un i altre sentit ?. Serà pel alguna consulta popular, o referèndum normal i net que s’hagi pogut fer i que no sapiguem tots ?. Serà pel resultat d’unes eleccions, convocades i muntades per demostrar la dita «mayoria silenciosa», i que no han fet més que deixar ben clar que no es qüestió de «descabezar», si no de «dialogar» ?.

La normalitat que pregonen haver implantat a Catalunya no passa de ser el discurs que interessa «vendre» per demostrar una efectivitat que està molt lluny de ser la realitat del que ha passat i del que passa. La veritat del que fan i com ho fan.

La normalitat no és enjutjar a tots els que s’han pogut manifestar, treballar, relacionar-se d’alguna manera en un procès, no ho oblidem, sorgit de les urnes, amb el mandat clar d’una majoria parlamentària, fruit de la voluntat manifestada per més de dos milions de ciutadans que viuen a Catalunya…

La normalitat pot ser seria convèncer-los, pacíficament com ells s’expressen, de què seria millor una altra opció. Quina ?.

La normalitat particular tampoc és, davant situacions compromeses en que un s’ha de manifestar, declarar-se apolític, o català i espanyol. Primer, perquè política n’hi ha en cada pas que fem i en cada paraula que diem, i segon, perquè, com va dir Joan Miró «Per ser universal, primer s’ha de ser local».

És molt normal sentir-se molt i molt ofès per un llacet groc a la solapa ?… És molt normal tenir en presó preventiva unes persones encara sense cap possible delicte demostrat ?.

Tot plegat ens ve a dir que la normalitat que diuen haver implantat no te res de normal i que només s’ha implantat per fer mal, precisament, on més s’hauria de protegir.

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut