Sembla ser que s’obre un nou paisatge a l’Estat. De fet, que més caldria si el que diu el primer dels veredictes judicials sobre la Gurtel no servia com a detonant per provocar la reacció, més decidida que pensada, del PSOE per despenjar-se del poc natural, i incomprensible, alineanisme amb el PP en el que convingui per la unitat d’España, fins el punt de presentar una moció de censura sobre el govern, i més concretament sobre el seu president.
No calia ser massa agosarat per deduir que per poc que s’hi dediqués obtindria els suports necessaris per tirar-la endavant, i guanyar-la.
Ara ve, dels discursos al faristol, davant les pròpies bancades i amb mostres, més o menys educades -o, directament, indecoroses pel lloc- als fets una vegada amb el poder per a desenvolupar les promeses, ja ho sabem, hi ha un abisme i sovint es queden en paraules al vent.
En la sessió de presentació de la moció -que recordem era contra M.Rajoy- s’ha de començar observant que, a la tarda aquest ni hi ha assistit, com si tot això no anés amb ell i pogués permetre's la llicencia de ni ser-hi, s’ha parlat, molt i molt, tant per part del candidat, com per d’altres portaveus, de la plurinacionalitat d’España i, sobretot, de que convenia refer els destruïts ponts de diàleg amb Catalunya. S’hi han referit pràcticament tots menys Ciudadanos que, amb la seva cara més agre i enverinada, a seguit deixant ben evident el seu objectiu, que és el perquè de la seva existència: Combatre, des de dins, qui sobrepassa la diversitat folklòrica.
Molt es tindrà que treballar per dotar l’estructura territorial de l’Estat d’aquesta idea que, de tan elemental i real, sembla impossible de dur a la pràctica, encara que, a veure si és veritat què aquesta vegada algú és capaç d’entendre-ho, es convenç, i ho pot implantar. Algú que sigui capaç de fer entendre a tots els espanyols que la pluralitat existent és una riquesa i no un problema. Que reconeixent-la i acceptant-la es pot conviure millor.
Tot i que tothom haurà de tenir present que a Catalunya i als catalans sempre ens quedaran els esvorancs produïts per la ignorància, per la inactivitat, o per la mala llet aplicada, durant els darrers vuit anys, que no podran tenir ni oblit ni perdó, i pels que algun dia s’hauran de demanar danys i prejudicis.
