A veure si és veritat que queda enrere una reforma laboral que ha deixat un mercat de treball en la misèria, amb molta gent que, tot i tenir lloc de treball, no arriba a fi de mes, o la «ley mordaza», que ha retallat dràsticament la més elemental llibertat d’expressió, o l’atac salvatge i descarnat a tot el que pugui fer ombra o vagi en contra de l’estatus quo implantat pels interessos i beneficis de qui mana… I s’aposta decididament per una nova redistribució del que hi ha, per damunt dels poders fàctics, pensant menys amb qui te més i més amb la immensa ciutadania.
A veure si és veritat que es corregeixen, si no tots, molts dels disbarats que s’han perpetrat amb l’aixoplug de les majories absolutes, o amb el suport de qui s’ha cregut tenir més influència i protagonisme del que en realitat ha tingut i que ha de veure que el suport a les urnes, realment, no li serveix pel que precisament volia.
A veure si és veritat que, per primera vegada en quasi vuit anys, algú és capaç de detectar que el principal problema d’Estat que te España s’ha de resoldre d’una vegada.
A veure si és veritat que hi ha una proposta de l’Estat damunt la taula perquè els ciutadans catalans que encara no estan convençuts puguin triar… I els convençuts puguin arribar a dubtar.
Finalment, a veure si és veritat que, encara que sigui des de l’autonomia, se’ns esborra la tristor de la cara i podem reivindicar amb total llibertat els nostres anhels sense amenaces, ni presons, ni exilis. Tot i que sense masses alegries perquè no podem oblidar, ni ignorar, que l’enemic dorm a casa.
Mentre no es demostri el contrari, som on érem, és veritat, però no es podia esperar res de parlar amb una pared insensible, sense enteniment, sense cap actitud ni aptitud.
Seguim somniant i treballant per un possible futur millor però, de moment, siguem realistes i no ens auto-enganyem. El dia 1 de juny tornem a ser a l’autonomia, és veritat, però és que fins el 31 de maig també hi érem, no és que haguem retrocedit.
Amb tot, a veure si, amb un Presidente no arribat per les vies convencionals (cas semblant al President de la Generalitat, aquest fins i tot sense ser un professional de la política), amb un personatge que sembla que només passava per allí i que el càrrec de president potser era l’últim de la llista, serà quan més bé ens anirà a tots plegats…
