Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Ni una cosa, ni l’altra

|

- Publicitat -

Amb el manifest “República i Concòrdia”, presentat fa uns dies a Reus, tinc ganes de buidar el pap d’unes quantes reflexions que tinc emmagatzemades en quant a aquests conceptes.

«República» és un concepte que es va aconseguir però que desprès només és va proclamar, però sense tenir la valentia d’implementar-la amb tot els seus ets i uts, com be diu l’amic Biel Ferrer.

Publicitat

O sigui que, abans de seguir utilitzant-lo, que no es jugui més amb les paraules, ni amb els sentiments. Som molts que aquell 3 d’octubre sens van il·luminar els ulls i vam plorar d’emoció pel que, ens van assegurar, havíem aconseguit. Va ser molt frustrant veure i notar que al dia següent tot havia estat com un somni del que despertàvem i tornàvem a la realitat amb gent a la presó -preventivament- i d’altres marxant de casa seva si no volien acabar com els altres, sols i no de vacances.

I concòrdia, ningú pot dir que no n’hi havia, fins que va aparèixer a l’escenari polític, primer a Catalunya i, des d’aquí, arreplegant qui defensa l’espanyolisme -aquí i allí- de la manera més casposa, intransigent i, si cal, violenta.

Un partit, que a hores d’ara ja ha quedat ben clar, creat per radicalitzar una postura -i, conseqüentment, acabant radicalitzant també l’altra-. Desbocant les diferents maneres de conviure dels catalans, fins aquest moment, amb tota normalitat i respecte.

Exposat tot això, un partit que aconsegueix els vots a base de encrespar l’ambient, de dir que hi ha uns “sans” i uns “bojos”, de dir que a Catalunya només hi poden haver ciutadans, com a molt, catalano-espanyols, i que, si n’hi ha amb altres sentiments, aquests son anormals i, fins i tot, colpistes, no li pot ser gens fàcil que, tot i aconseguir ser el partit més votat, per la grandesa de la política, no pugui formar govern al no aconseguir els suports necessaris als seus arguments.

Això és el que li ha passat al Parlament de Catalunya però, és que al Congreso de Diputados aspirava a que la porqueria interna auto-desgastés al seu rival polític quedant-se ell com l’únic valedor de l’espanyolisme més ranci i intransigent. S’ha de reconèixer que ha estat a punt. Llàstima que els contenidors i les clavegueres estaven tan atapeïdes que finalment han besat i s’ha emportat a aquell abans de poder-li passar el “testimoni”.

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut