Ja han sortit els pressupostos d’un govern que ha anat incomplint sistemàticament tot el que s’havia compromès en el seu programa electoral. A uns, no ha de sorprendre gens i, fins cert punt, ja s’ho esperaven però i als que el van votar… Tan convençuts i desahogats estan ?.
Els que esperàvem aquests pressupostos generals de l’Estat per tranquil·litzar-nos en veure que tot el que des de ja fa un any s’esta fent a Catalunya és el que es tenia que fer a tot España, ens hem quedat amb un pam de nas. No només no ho fa si no que ignora el que estem fent nosaltres.
Per començar, s’estalvia retallar les nòmines als funcionaris a canvi de congelar-los-hi. Llàstima perquè a aquí, diligents i responsables, i autònoms, ja ens havíem anticipat.
S’ha de retallar en infra-estructures… Quin descobriment !… Però fer-ho on son necessàries es paralitzar España i no, en certs casos concrets, només a Catalunya. En aquest sentit, mentre invertirà més de 1000 MEUR en l’AVE de Galícia, el Corredor del Mediterrani, connexió directa i lògica d’Espanya amb Europa, pràcticament ni es pressuposta pel 2012.
Per altra banda, si, fins ara, la inversió de l’Estat en rodalies, malgrat el seu mal estat, no havia arribat ni al 7% de la compromesa en el moment del traspàs de competències, amb el nou pressupost ja no s’hi reflexa ni un 1% del que es necessita.
Per altra banda, mentre redueixen la inversió en I+D+I, afavoreixen el blanqueig dels dipòsits en paraïssos fiscals provinents en una bona part, no és gens desbaratat pensar que de l’especulació, la corrupció i d’altres negocis que en el seu moment van ser aconseguits per la porta del darrere i sense cotitzar, amb el greuge que això ha conllevat a l’erari públic, allí on fan cap els nostres impostos. En aquest cas, els grans defraudadors pagant un 10% -i si fan una paral·lela encara menys- podran “repatriar” tranquil·lament, i sense més, el seu inconfessable “raconet” mentre que a la majoria, que no pot amagar res, l’IRPF els hi representa un mínim del 24%. Tot quedarà corregit fiscalment i el delicte s’esvairà impune.
Si això no es persegueix i es condemna, ningú pot acceptar que diguin que la culpa del dèficit és de qui ha d’atendre els serveis a les persones, o sigui, de les Comunitats Autònomes.
I, aquí, ja s’ha de parlar directament de Catalunya perquè, si ofeguen i no “cuiden” a qui, encara, és un dels principals motors econòmics de l’Estat serà tot el seu conjunt qui s’en ressentirà. La “aportació voluntària de solidaritat a fons perdut”, fa 4 anys era de 20.000 MEUR anuals i ara ja és “només” de 16.000 MEUR.
I, parlant de nosaltres en dins, atenent que aquests pressupostos neguen tot deute i compromís de l’Estat amb Catalunya i manté un dèficit fiscal insuportable… Com es pot somniar, i encara defensar, la possibilitat de que ens concedeixin un pacte fiscal… decent ?… O les claus de la nostra caixa ?… O l’accés a un Estat propi ?.
Si la xuleria i partidisme ideològic centralista de l’actual govern els ho permetés, haurien de veure que la roda econòmica només pot girar si augmenta el consum, i per consumir les persones han de treballar, i per treballar les empreses han de voler contractar perquè hi ha les possibilitats i les condicions per produir.
Si aquests pressupostos pretenen fer reviscolar España, ja ho veurem però, si el que es volia és “oblidar-se” de Catalunya perquè, ells més que nosaltres mateixos, tenen clar que un dia marxarà… Haurien de facilitar les coses per acceptar la indirecta i dir adéu.
Escrit a l’abril-2012.
