Parlant de retallades i de funcionaris també s’ha de parlar dels responsables de les oficines comercials obertes per la Generalitat per captació d’inversions o de promoció turística perquè, és ben evident que, si això no ho fem nosaltres mateixos no ens ho farà ningú, i molt menys qui, a dret a llei, ho hauria de fer i que, a hores d’ara, l’únic que te al cap és com pot invaïr el món amb la exclusiva marca “España”, a la que, faltaria més, ens hi conviden i utilitzen.
Doncs be, gràcies a la creuada particular en aquest tema del PP a Catalunya, al que “la llei” de pactes l’hi ha donat un poder que la seva parcel·la de vots no li donen, ja ha produït els seus fruits. La, podríem dir, política exterior de Catalunya ja és història i l’operació ha sortit (com tenien ben programat) rodona al PP i aquí, nosaltres, en pagarem les conseqüències amb menys projecció pròpia a l’exterior, menys imatge pròpia internacional i, en definitiva, menys promoció econòmica pròpia. Però, el més trist d’aquest desenllaç és l’actitud del nostre Govern, incapaç de cercar el recolçament necessari per avançar en d’altres indrets més lògics, més escaients i amb un fons semblant i no totalment oposat com el del partit governant a España.
No han parat fins fer prevalèixer pels pressupostos estatals els 2,5 milions que costaven les nostres delegacions i que, segons asseguren des del Govern, ha ajudat a moltes empreses catalanes a vendre fora i establir-se a l’exterior, per sobre, d’entre d’altres, dels 6 milions per la construcció de la residència particular de l’embaixador espanyol al Marroc, o la restauració del pati de l’embaixada espanyola al Vaticà per 400.000 euros, tot dintre d’un pressupost del ministerio d’Asuntos Exteriores pel 2011 de quasi 2.645 milions.
Podríem convenir que aquestes dues dades no tenen perquè ser comparades ni comparables. És cert però on si podem comparar els nostres “despilfarros” en aquest sentit és en la xarxa de delegacions internacionals que Galícia manté i que tenen un pressupost de 6,4 milions. El País Valencià te 23 delegacions internacionals, Andalusia en té 22 i el País Basc disposa de 13 oficines a l’exterior, les mateixes que Astúries. Hauríem de saber, també, les que té la Comunitat de Madrid “venent” la ciutat-capital sota l’envolcall de “España”.
Paral·lelament, delegacions i congressos a ultramar de tota la plana major del PP, on la Sra Alícia no ha tingut cap escrúpol en intentar convèncer catalans a l’estranger amb l’única paraula del seu partit.
I el govern espanyol anuncia que vol fusionar les embaixades/delegacions autonòmiques amb les de l’Estat per reduir, diem-ho clar : evitar, duplicitat.
La marca “España” requereix eliminar qualsevol altra marca autonòmica, per molt legal i rendible que això pugui ser per alguna, com sense dubte ho és per a Catalunya. Ah !, però no es tracta de fer-ho desaparèixer. Només ens les absorbiran en benefici de la “unidad de España”. Quina barra!.
Quan tothom està satisfet, les comparacions no passen de més o menys sentides envegetes però, en el moment en que és ben palesa una discriminació financera tant flagrant, és quan cada detall adquireix una importància cabdal.
Per a qualsevol economia és primordial l’exportació, i per a Catalunya encara ho és més quan de tant en tant patim boicots als nostres productes a l’Estat i campanyes directes “aconsellant” no comprar productes catalans.
Resulta ben evident que l’operació del PP no era el cost ni el nombre de delegacions, sinó el fet que les tingués Catalunya. Espanya no vol que Catalunya existeixi al món per ella mateixa.
Escrit el gener-2012.
