Segons dades publicades per Eurostat (Oficina d’Estadística de la U.E.), l’index d’atur segueix a nivells de record al conjunt de la U.E., arribant ja al 10,4% -uns 23,8 milions de persones-. Al llarg del 2011 ha augmentat tant pels homes (del 9,5% al 9,8%) com per les dones (del 9,6% al 9,9%).
Espanya, amb un 22,9% -quasi 5 milions de persones- lidera el rànquing de l’atur, seguida de Grècia (19,2%), Lituània (15,3%) o Portugal (13,6%), mentre que a l’altre costat de la llista figuren Austria (4,1%), Holanda (4,8%) o Luxemburg (5,2%).
A Catalunya l’atur ha crescut en tots els sectors d’activitat i ara hi ha 614.244 persones en aquesta situació. Ha destacar el mal comportament d’un dels nostres sectors bandera, el de serveis, que ha sumat 375.535 persones a les llistes del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya). La construcció ha continuat generant desocupació, amb 101.619 aturats més, mentre que la indústria ha afegit 94.517 aturats i l’agricultura 11.492, mentre que 31.081 persones sense feina anterior s’han inscrit a les llistes d’aturats.
A les comarques de Tarragona és la demarcació catalana on més ha augmentat l’atur en termes percentuals i la la seva desocupació ha crescut en un 11,03%, situant-se en 70.401 persones. Mentre que, a les de Lleida, l’atur ha arribat a les 30.262 persones, un 10,24% més que fa un any. Per la seva banda, a les de Barcelona és de 454.961 desocupats, un 9,16% interanual més. A les de Girona ha estat la que ha sumat menys aturats percentualment durant el 2011. Allí són un total de 58.620 persones, el que representa un 6,55% més que fa just un any.
Però, com sempre, quan es parla de xifres i estadístiques percentuals, s’hauria de veure el marge d’augment que li pot quedar a cada espai desprès del degoteig de baixes permanent que estan sofrint tots els sectors, sense excepció, des de ja fa molt de temps, així com la gent que no s’ha arribat ni a apuntar a l’INEM perquè, amb estudis o no, o amb carrera, sobreviu peupèrrimament a base del que surt, del que sigui i com sigui… I, ni ha què ni així.
Abundant en el tema, i segons les dades d’Eurostat de finals del 2011, sobre el tant per cent de la població activa a l’atur és particularment alarmant el que correspon al segment de joves d’entre 15 i 24 anys en el que Espanya també liderava el rànquing de la U.E., fins i tot superior al de països ja necessitats de rescat o en vies a ser-ho. Quasi be un de cada dos joves espanyols i més del doble de la mitjana europea.
En paraules del euro-comissari de Treball, Afers Socials i Inclusió de la U.E., Laszlo Andor, cinc milions d’europeus menors de 25 anys estan a l’atur. “És dramàtic. Ens arrisquem a perdre una generació sencera…”, “Cal posar fre a aquesta tendència i donar esperança a els joves, que ells són el nostre futur”. Las dades del nostre Estat (48,7%) dintre de la U.E.(22,1%) contrasten amb les d’Austria, d’Alemanya (7,8%), d’Austria (8,2%) i de Holanda (8,6%).
En anteriors articles, publicats, no m’he tingut que esforçar massa en qualificar aquest tema de l’atur, en general i en totes les seves facetes, de “mala peça al taler” i això és així per qualsevol polític o govern, siguin quines siguin les seves intencions al respecte i els seus programes compromesos amb l’electorat per solventar-ho. La realitat és la realitat i ni un acurat màrqueting ni unes rimbombants paraules no li poden canviar la seva fredor, per molt que hi ha hagi alguna persona que en algun moment vulgui fer creure que té una vareta màgica i que amb ell tot el que ha deixat negre el d’abans es tornarà blanc.
Publicat a http://www.reusdigital.cat el febrer-2012.
