Per la referència directa a Omnium, (entitat que fou creada l’any 1961 per promoure i protegir la nostra llengua i la nostra cultura)… i per totes les que hi haurà, com a mínim, aquests quatre anys, no Sra. Alícia, no. El oferir-li un pacte, que li dona més poder del que té, li dona força política però de cap manera dret moral per atemptar contra els valors del país on vostè també hi viu. El PP és un partit que qualsevol cosa que soni a cultura i llengua catalana li fa agafar esgarrifances però, no vulgui allargar la seva ma per transportar l’anticatalanisme establert també a Catalunya.
De fet, això és el que passa amb segons qui quan es troba i gaudeix d’un premi que no s’ha guanyat, i precisament això és el que m’esborrona quan penso en els pactes municipals amb el mateix partit.
En alguns casos, una cosa és la persona i l’altra ben diferent el partit al que pertany… i es deu.
El seu discurs és clar i concís. Volen una Catalunya espanyola i prou, encara que pel camí per aconseguir-ho l’hagin de deixar a l’alçada de l’última CCAA de l’Estat. Els vots els hi han donat via lliure per fer-ho política i econòmicament i també ho intenten, per completar l’obra, socialment.
Aquí, però, no els hi valdrà la majoria absoluta. El poble no pacta amb qui li fa la punyeta.
Demà, podrem seguir vivint millor o pitjor però el que volen fer vostès amb Catalunya com a país no és més del que ja en altres èpoques s’ha intentat però que mai no s’ha aconseguit… del tot.
No hi hauria retallades tan dures a la sanitat si no es donessin subvencions a les entitats culturals, es
veritat Sra. Alícia però, per la mateixa regla de tres, també hauria d’acceptar que els partits polítics, entre ells el seu al capdavant, no fossin finançats amb fons públics (aquest any, només el PPC, rebrà 2,2 MEUR del Parlament), per no parlar de les entitats estatals, dites també culturals, i que fan la política més dura i partidísta. O, també hauria d’admetre que nosaltres tampoc viuríem tant retallats i endeutats si Espanya ens deixés de robar sistemàticament i ens pagués el que ens deu. A fe d’equànime també s’hi podria referir. Perquè no ho fa ?. Ja s’en cuidarà prou !.
Però, pensant-ho be, la Sra. Alícia atacant les entitats culturals catalanes demostra ben clarament la gran vàlua d’aquestes organitzacions a Catalunya. Del poder del nostre teixit associatiu, que és un dels nostres principals actius.
És pel mateix motiu d’eficàcia i compromís que el PP també s’ha posat amb els mitjans de comunicació públics (Corporació Catalana de Ràdio i Televisió).
Es ben evident que, com a ens integradors del país, han de dotar-se de subvencions -controlades- del Govern. Si no fos així, com ho hauríem de fer per salvaguardar el que es nostre, sempre en perill baix les més poderoses urpes de qui només ens vol pel que en treu de nosaltres ?. Però no n’hi ha prou amb retallar-ho. Ara es vol eradicar la imatge de Catalunya al món com el fet diferencial que és impedint l’emissió de TV3 per satèl·lit, que no per internet, a partir de l’1 de maig. El PP s’apunta una altra victòria en la seva creuada d’espanyolitzar Catalunya deixant a un bon nombre de catalans residents a fora sense un dels pocs contactes amb “casa seva”.
Tancar les delegacions a l’estranger… Retirar subvencions a les entitats catalanes… Retallar pressupostos a la CCRT… Perquè pugui quedar una mica més per a repartir.
La gent no és tonta -vull seguir creient- i ara, que estem rascant la butxaca tant els que ho llegim tot com els que sempre han estat “apolítics”, pot arribar un dia -hauria de ser abans de que acabin aquests quatre anys- en que, com la gallineta del Llach, ens podem fer vindre un restrenyiment i no tindrà cap més ou el que de mi se n’aprofita.
Publicat a http://reusdirecte.cat el març-2012.
