Segons dades publicades per GESTHA -Técnicos de Hacienda- a “Nueva Tribuna”, mentre que, el percentatge d’economia submergida a la mitjana europea representa aproximadament del 15,1% del P.I.B., a España el volum d’aquest frau s’eleva al 23,3% del seu P.I.B., que vol significar uns 244.000 MEUR anuals, més de dos de cada deu euros de la riquesa que es genera eludeix el pagament d’impostos. Una gran part es centra en les grans fortunes, empresaris i banquers que “no contribueixen” tant com ho haurien de fer. Segons el mateix Gesta, es calcula que en els darrers 10 anys per aquest grup l’Estat ha deixat de recaptar 71.000 MEUR, i només en el 2010 van evadir a Hisenda 42.711 milions d’euros, un 71% del total del frau a Espanya. Aquest import equival gairebé al dèficit de les despeses públiques socials de l’Estat i suposa el 74% del frau fiscal nacional i correspon a 569 persones de nacionalitat espanyola, amb cara i ulls concrets. L’Estat no s’atreveix amb ells al·legant possible prescripció del delicte, falta de mitjans o inspectors, por a la investigació per les represàlies o esquitxos a través d’altes esferes mediàtiques. Els favors tenen un preu. L’Agència Tributària es limita a perseguir als autònoms i professionals liberals que no compleixen amb Hisenda, que representa un 8% del frau total.
No es demanar caritat, ni apujada d’impostos als poderosos, simplement, que paguin el que obliga la llei espanyola a tots els contribuents per igual.
Només les quotes d’IVA deixades d’ingressar en l’ultim any podrien apropar-se als 18.000 MEUR, quantitat superior a la suma de la despesa sanitària anual de Madrid i Catalunya juntes. I en aquest aspecte hem de parlar de conceptes tan quotidians com contractar/cobrar/pagar “en negre” o crear factures per falses vendes, cobrar subvencions indegudes, forçar insolvències, realitzar operacions internacionals fraudulentes, ocultar capitals i crear empreses “tapadora”.
En aquest cas de l’IVA convindria fer front al frau col·lectivament perquè es converteixi en una batalla de la societat en el seu conjunt.
No obstant això, les dades d’aquest problema no es poden generalitzar uniformement en totes les CCAA de l’Estat.
Així, podem veure que la regió amb un major pes relatiu de la seva economia submergida és La Rioja, amb un 31,4% del seu P.I.B. Desprès, trobaríem les Canàries (28,7%), Cueta (27%), Melilla (26,9), Castilla-La Mancha (26,5%), Galicia (26,3%), Aragón (25,5%), Castilla-León (25%) , Andalucia (24,9%), Múrcia (24,3%), País Valencià (24,3%) i Cantabria (23,7%), totes elles per damunt, i així empitjorant, el promig estatal.
Per sota de la mitjana, Catalunya (22,3%), País Basc (20,6%), Asturias (20,2%), Navarra (20%), Madrid (19,6%), Extremadura (19,2%) i Balears (19,2%).
Com es pot veure, i es miri per on es miri, tampoc en això se’ns pot culpar als catalans, si més no, com a responsables de la mitjana a España, altra cosa és mirar-ho cap endins, que llavors podríem convenir per majoria aclaparadora en atacar de ple i amb decisió la part que ens toca per guarir aquesta malaltia abans de retallar més les benes dels nostres hospitals.
Quan toquem el tema dels diners, irremeiablement sempre fem cap a la mateixa conclusió: Si en el context establert anteriorment, del que ens fan co-particeps, hi afegíssim els 17.000 MEUR (quota de solidaritat autonòmica) que els catalans veiem com se’n va cada any i no tornen sota cap concepte inversor a Catalunya…
Escrit el març-2012 al blog http://xavier.guarque.blog.cat
