Mentre Espanya estigui tan descompensada… Mentre les Comunitats que més aporten, molt més del que reben com integrants del mateix Estat -Madrid a part perquè hi hauria molt a discutir per com obté els ingressos- siguin Catalunya, País Valencià i les Balears en favor de tota la resta, lògic és que creixi la sensació de que “aquesta guerra no és la meva”, i molt menys per una comunitat, Catalunya, que abans de pagar és al cap de munt i desprès de fer-ho es queda al cap d’avall.
Fa unes setmanes, des del Ministerio corresponent es va dir que Espanya no pot mantenir la xarxa creada de l’AVE, que va començar, fa 20 anys, amb el tram Madrid-Sevilla (president González) i va arribar a Màlaga (diputada, la ministra Alvarez) i a Osca (diputat, el Secretari d’Estat Morlán) abans que no pas a Barcelona. A Catalunya, mentrestant, es va traspassar el servei de rodalies amb només el seu títol.
Ara diuen que s’ha d’analitzar cost amb rendibilitat. Haver-ho pensat llavors !… i desprès, amb tots els nous trams que s’han afegit només pensant amb la radialitat de passatgers amb el propi melic (Madrid) i no amb la circulació de les mercaderies i l’obertura i connexió cap a Europa, que és per on es tenia que haver començat si es volia pensar en el conjunt d’Espanya i no només en com evitar afavorir a Catalunya, sense veure que així, feien la punyeta al conjunt de l’Estat ja que a una Catalunya mal connectada se li podrà xuclar menys i, ja sabem que parlant de diners, llavors si que som Espanya.
En matèria portuària ens fan comptabilitat creativa i fan constar com a inversió del Ministeri les obres a les quals mai no han destinat ni un cèntim que no sigui del propi negoci del port català.
En un altre ordre de coses, s’ha de dir que els aeroports nostres pateixen la situació general actual desprès d’haver funcionat, més o menys, des de la seva inauguració. D’altres fets a l’Estat, pràcticament, ni han començat a funcionar i, a Madrid, una terminal infinitament més cara. Totes les línies de low-cost i exclusiva de vols transoceànics a/des de Barajas, i metro fins a l’aeroport.
Per cert, el metro de Madrid va construir 89 estacions amb fons europeus de cohesió que el Ministeri va denegar a Barcelona.
I, si de veritat volem sortir de la recessió i crear llocs de treball, l’única cosa que, ara com ara, tenim a mà, amb efectes immediats, és el sector exterior d’exportacions i turisme en que Catalunya és líder… Però, per crèixer o mantenir-ho, depèn de que ens facin la connexió del corredor mediterrani amb França per ample de via europeu. O sigui què…
A més, per acabar-ho d’adobar, el govern espanyol entrant diu que no pagarà a la Generalitat els 759 milions d’euros, destinats a infraestructures del 2008, de la disposició addicional tercera de l’Estatut pactat i signat directament amb el President del govern i inclòs en els Pressupostos Generals de l’Estat del 2011.
I, vulguem nosaltres o ignorant-ho ells, s’hi han d’afegir els 1.450 MEUR del fons de competitivitat, que també deuen a la Generalitat. Això, per un costat, i per l’altre no podem oblidar els 22.000 MEUR del dèficit fiscal que arrosseguem any rere any, ara ja només en són 18.000 MEUR.
Amb aquestes dades i xifres es pot veure ben clarament que l’Estat no compleix ni amb el mínim deure de manteniment, aquí, del que és a càrrec seu i escanya els pressupostos propis d’una part d’ell mateix de manera sense valorar que cada dia pot ser més difícil mantenir la sagnia i que segueixi sortint la mateixa quantitat de sang.
No es pot deixar caure a Grècia perquè en rebria les conseqüències directament la U.E., i Alemanya. Això és el mateix que hauria de valorar l’Estat i no escanyar fins l’últim respir a Catalunya pel sol fet de ser diferent i voler-ho ser.
Si el que l’Estat ha volgut sempre és que tots els arbres que hi ha al seu territori siguin uniformes i de la mateixa altura i, si n’hi ha algun que s’aixeca més anar-lo podant sistemàticament, encara que faci més ombra i no intentar desenvolupar la resta, cal reconèixer que l’obra és complerta.
Perquè el nostre Govern no explica alt i clar i amb contundència, amb pèls i senyals, aquesta situació tan anòmala que pateix la nostra nació catalana ?
Hem de començar a creure que el problema que patim els catalans no és econòmic sinó polític… Dels nostres polítics ?
Escrit el desembre-2011 al blog http://xavier.guarque.blog.cat
