El documental “Fora de joc”, emès per TV3, va deixar ben clar, amb arguments, documents i testimonis directes, el joc brut del govern espanyol per evitar l’oficialitat de l’esport català amb el seu propi segell. Va deixar ben clar els tripijocs que van portar a perdre el reconeixement oficial aconseguit per la selecció catalana d’hoquei, a més d’explicar multitud d’actuacions de tota mena per impedir el progrés en el reconeixement d’altres esports. El documental va denunciar les pràctiques quasi mafioses per part de la federació espanyola, en aquest cas, de patinatge. Suborns, trucades telefòniques, subtils amenaces i xantatges de la cooperació espanyola a països del tercer món.
Pocs dies desprès, coincidint amb la digestió d’aquell programa es celebrava un nou partit de la selecció nacional catalana de futbol en el marc de sempre: Una gran festa reivindicativa però sense oficialitat en el concert de les competicions internacionals. Un any més es va poder recordar que altres nacions sense Estat tenen selecció pròpia i competeixen a nivell internacional, com Escòcia, Irlanda o Gales, i ho fan amb les mateixes condicions que Anglaterra però, també un any més, es va arribar a la mateixa conclusió: Allí son al Regne Unit i aquí som a España i, per trobar alguna semblança, segurament només podríem coincidir en que als dos llocs hi ha monarquia.
El mateix President Mas, assistent a l’acte, va reconèixer que la oficialització de l’equip de futbol és un somni encara llunyà perquè, malgrat que el poble català és tossut, son molts els entrebancs i la oposició que presenten alguns sectors polítics i relacionats amb federacions espanyoles.
La impressió general segueix sent que només podem fer partits “de costellada” malgrat percebre la nostra competitivitat a un nivell més que acceptable… cosa que encara fa més mal.
Això si, podem gaudir de selecció catalana oficial en uns altres 21 esports… Els que la seva disciplina és dels anomenats esports minoritaris.
En aquest punt, vull fer un incís en el sentit de que, a principis del segle XX l’esport estava més arrelat a Catalunya que a la resta de l’Estat. D’aquí que aquí es creessin primer les federacions esportives, com poden ser, entre d’altres, la de Futbol al 1900 (l’Espanyola al 1913), la de Tennis al 1903, la de Atletisme al 1915 o la de Bàsquet al 1927. Es participava directament en els òrgans internacionals i les seleccions ho feien en tot tipus de competicions de caràcter internacional.
També, al 1913 es creà el Comitè Olímpic Català, mentre que l’espanyol ho feia al 1924.
La dictadura de Primo de Rivera va paralitzar la singladura normal d’aquest procés, que es va desbloquejar amb la II República fins arribar a organitzar-se una Olimpíada Popular, que es tenia que celebrar a Barcelona, on estava prevista la participació de Catalunya, País Basc, Galícia i España, com a federacions diferents però, a l’estallar la Guerra Civil, el 18 juliol 1936, no es va poder ni inaugurar. El franquisme, i les seves conseqüències per Catalunya, també en aquest aspecte esportiu, son les que anem heretant.
Però, seguint amb el tema principal, l’incombustible Rubalcaba va fer descarrilar els avenços que l’any 2004 podien haver-se pogut donar pel que fa al reconeixement de les seleccions esportives catalanes ja que, abans d’arribar a la famosa assemblea a Fresno de la Federació Internacional de Patinatge, en que es tancaren les portes al reconeixement de la Federació Catalana, el parlament espanyol havia aprovat un text negociat en el qual es deia: “los poderes públicos promoverán la presencia de las selecciones deportivas autonómicas que lo socliciten en las competiciones internacionales”… Be, ell i del conjunt de l’administració espanyola, i com a braços executors els ministeris d’Exteriors i el d’Educació -i Esports- a través de l’anti-seleccions Lizabesky, posant en marxa tota la maquinaria necessària per avortar el projecte.
En resum, que pot resultar ser més assequible un concert econòmic -en el que sempre tindran la paella pel mànec i sempre en sortirem perdent- que transformar aquesta mena d’amor platònic en realitat.
Original publicat al http://reusdigital.cat el gener-2012.
