Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Més clar que mai

|

- Publicitat -

 

El dilluns desprès del 20N, es podia veure el titular “Catalonia is not Spain” al diari El Punt Avui. Ens agradi o no, Catalunya sí és Espanya, per ara i tant. Ara bé, hi és de manera diferent, malencaixada, peculiar, complexa i sempre incòmoda… per uns i pels altres. Però sobretot i innegablement Catalunya és catalana i un cop d’ull al mapa actual ens fa adonar que el blau popular no s’ha infiltrat a casa nostra com a la totalitat de l’Estat espanyol, tret del País Basc.

Publicitat

Paradoxalment, aquesta catalanitat que cada vegada avança amb més força no serà escoltada a la resta d’Espanya, doncs la majoria absoluta del PP així ho deixa entreveure. Hem sentit molt a parlar de la transició nacional, el dret a decidir i el pacte fiscal, plantejaments que CIU ha fet seus, i que han trobat credibilitat en una gran part dels ciutadans de Catalunya. Sabem, perquè així ho ha fet possible una majoria de catalans, que les peticions i els interessos catalans seran defensats a Madrid però, degut als resultats totals, amb ben poca influència. Però, la pregunta que desprès de les votacions sorgeix és què farà la coalició catalana quan a Espanya es rebutgin aquestes propostes?. I la resposta que immediatament també sorgeix és que no podrà fer gaire cosa més que baixar el cap amb la cua entre cames i dir “si” a l’amo i, com a molt, ser més conscients encara de que queda molta feina per fer i, pot ser ja és hora de pensar seriosament com ho volem fer tot plegat… Que pot ser que les vies clàssiques de la nostra manera d’enfocar les coses ja estan esgotades i convé una altra fórmula, que no te perquè arribar a ser màgica, però que ja està ben farcida de raons i de desenganys, enganys, insults i espolis.

El que els colors del dibuix resultant de les eleccions del 20N podria indicar, ben clarament, com hauria de ser el mapa de les autonomies, el mapa confederal o els quatre estats que haurien de formar la península ibèrica: Portugal, Espanya, Euskadi i Catalunya.

Però, tampoc ens pot treure el goig de veure que som els únics que se n’han sortit -si més no en el dibuix- de la barra del cafè per a tots, aquell cafè que vol diluir les diferències de gust i que vol que tots siguem una unitat, sense varietat de color i textura, i que ho van aconseguint als que tenien un paladar propi, com Galícia, i també als País Valencià i a les Illes.

Si, en efecte, desprès de quasi 300 anys de domini espanyol, han aconseguit alienar el pensament de massa gent al País Valencià i a les Illes Balears. Ara ja són una multitud que volen ser més espanyols i ho proclamen als quatre vents. Ningú no pot deixar de ser fill dels seus pares però té la potestat personal de negar-ho deixant-se embaucar per qui ens vol aniquilar i vol que pensem que tenim uns altres pares, una altra família, uns altres avantpassats, una altra cultura, una altra història, una altra llengua… Llastimosament ho van aconseguint.

El que deia, convençut, Unamuno a Manuel Azaña al 1918, en unes cartes inèdites que s’han descobert darrerament: “me preparé por lo menos las bases de la reunión de la nación española y la catalana, ya que Cataluña ha de acabar, y muy pronto, por separarse del todo del Reino de España y constituirse en Estado absolutament independiente” és el que ens manté enfrontats, desprès dels 40 anys de dictadura anti-catalana i els 34 d’una democràcia que, amb dretes o amb esquerres al govern, poc o gens ha fet en aquest sentit… I, malauradament, així seguirem si no ho canviem a la força. En tindrem prou ?. Ens atrevirem ?.

Es veurà el creixement independentista per més que per una simple resposta a la crisi econòmica i a qui l’ha provocat ?.

Escrit al blog http://xavier.guarque.blog.cat el desembre-2011.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut