Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Si… millor dit, no

|

- Publicitat -

 

El juliol de 1999 la Plataforma Pro Seleccions Catalanes va lliurar al Parlament de Catalunya 521.000 signatures de ciutadans que demanaven canviar els articles de la Llei de l’Esport de Catalunya que parlaven de les Seleccions. El Parlament va aprovar, punt per punt, la proposta però el Govern d’Aznar la va recórrer al TC que, tretze anys desprès, ha dictaminat que Catalunya te dret a les seves seleccions, sempre que no existeixi la selecció espanyola, a la que mai és podrà enfrontar.

Publicitat

En conclusión, el primer inciso del art. 19.2 de la Ley del Deporte de Cataluña según el cual las federaciones catalanas de cada modalidad deportiva serán las representantes del deporte federado catalan en ambitos supraautonómicos “es constitucional siempre que se trate de deportes en los que no existan federaciones españolas y que, en ningun caso, se impidan o perturben las competencias del Estado de coordinación y representación internacional del deporte español”

La sentència dóna la raó a la llei de l’esport català, hi tenim dret és clar que si, però aleshores el TC converteix la raó als interessos creats i li dona les eines a la ideologia més retrògrada i uniformista d’Espanya pel conflicte permanent amb Catalunya i coartant el progrés de les seleccions catalanes, reconegudes internacionalment en tots els esports i amb el reconeixement en el Comitè Olímpic Internacional, però sempre baix el vist-i-plau -que mai hi serà- i l’obstrucció -que sempre hi serà- de les Federaciones Nacionales .

Està ben clar !. Si volem que les nostres seleccions esportives -amb jugadors base de molts dels esports en que la Selección Española ha aconseguit èxits- puguin competir arreu només ho podrem fer tenint un estat propi perquè la democràcia espanyola no sap, ni vol, interpretar la Constitución Española que contempla la diversitat, en aquest cas esportiva, a l’Estat. Ah !, sempre queda el consol de que, si no canvia res, Catalunya, com a tal, pugui jugar a “caniques”, a “botons”, o amb allò que ningú sap que és però que dues dotzenes de persones diverses veuran unes samarretes que no sabran d’on son però que ho fan força be.

O sigui que, tot ben aclarit, la resta ja és cosa de nosaltres… I ja no val queixar-se.

Escrit al blog http://xavier.guarque.blog.cat

Publicitat

Opinió

Minut a Minut