No per recurrent deixa de tenir la importància que té el fet de que, per referèndum popular, es trii destinar més pressupost als toros què a crear ocupació. Són pobles petits, és cert, i el resultat conjunt de la consulta popular, sumant els vots a les tres poblacions, ha estat de 242 vots a favor dels toros i 181 a favor de l’ocupació, i tampoc vull treure de mare el tema ja que el resultat no ha estat el mateix en les tres poblacions. A Guijo de Galisteo, on han anat a votar el 40% dels veïns amb dret a fer-ho, ha guanyat l’ocupació, 115 vots enfront de 40 a favor de la festa nacional. En canvi, a El Batán i Valrío, han guanyat els toros com a opció, amb 126 i 76 vots, respectivament, i 47 i 19 en defensa de destinar el pressupost a crear ocupació. Però allí s’ha vist obertament el que segurament està bastant més generalitzat entre la majoria de pobles, ciutats i comunitats acostumades a viure del subsidi i la subvenció on la opció de crear llocs de treball no els hi preocupa massa, ni els apreta, com per exemple a Catalunya acostumada a espavilar-se perquè ja sap què de fora no arribarà res, ans el contrari.
L’Ajuntament de Guijo de Galisteo, a Càceres, va consultar els veïns de la localitat i de dues pedanies, què fer amb 15.000 euros del pressupost municipal, si utilitzar-los per allò que els havien reservat inicialment -que devia de ser el costum de cada any- , espectacles de toros, o destinar-los a contractar treballadors eventuals. Per votació popular va guanyar els toros a la feina.
Càceres pertany a la gran Espanya que encara no és prou conscient de la crisi i que sembla que “aquesta guerra no és la seva”. Extremadura, ja ho sabem, és l’autonomia que té més funcionaris en comparació al seu nombre d’habitants, i a aquests el govern actual no els ha retallat ni un euro, també ho sabem.
Al final, malgrat Espanya és el país de la UE amb un índex d’atur més elevat, i Extremadura concretament compta amb més d’un 31% de taxa d’atur, la ‘fiesta nacional s’ha imposat en el còmput general de les tres poblacions en les quals s’ha fet el referèndum, amb 242 vots, mentre què l’ocupació n’ha recollit 181. El decret salomònic de l’alcalde, la ‘fiesta nacional’ rebrà una inversió de 10.000 euros i en canvi només 5.000 aniran per crear llocs de treball.
Segons el CIS, l’atur és la principal preocupació dels espanyols, però no ho sembla pas a tot arreu, o les consultes del CIS no són el fiables i definitives que ens fan creure.
La diferent sensibilitat respecte a la crisi que hi ha a Extremadura i a Catalunya mostra a qui, i per qui, serveix realment l’Estat espanyol. Com diu, un no català per cert, Iñaki Anasagasti, “Catalunya és la vaca lletera d’Espanya, i això, ara ja descaradament, està provocant una doble crisi als catalans: econòmica i social. A algunes comunitats espanyoles, per la mera teoria de vasos comunicants, viuen la situació de forma molt més tènue. A aquells llocs no tenen ni un sol indignat”.
Si xiular 20 segons de l’himne nacional fa pujar la prima de risc, com va dir el Ministre d’Exteriors, veurem una burla a la consciència i solidaritat estatal, que no per menor deixa de ser demostrativa, que comporta.
Escrit al blog http://www.xavier.guarque.blog.cat
