Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Què està passant ?

|

- Publicitat -

 

És cert ?. És possible que estigui passant això ?.

Publicitat

Llegeixo que un pare reclama 10.000 euros perquè la seva filla ha estat educada en català. Diu que, un pare ha presentat una demanda per un suposat delicte de danys i perjudicis a la seva filla de set anys. El denunciant assegura que l’educació en català, que ha rebut la nena durant quatre anys ha perjudicat el seu aprenentatge i li ha causat un “endarreriment”.

Tot i que recentment ha guanyat una demanda contra la Generalitat i la seva filla haurà de ser educada en castellà com a llengua vehicular, el progenitor no n’ha tingut prou i sol•licita una indemnització econòmica. Ell mateix s’ha encarregat de fer un càlcul a partir del qual, seguint els seus criteris, Ensenyament li hauria d’abonar 10.000 euros per l’aparent perjudici a la seva filla.

.
El més “fotut” del cas no és només això, que podria ser un dels pocs casos radicals i sense cap gana d’adaptació -perquè ni falta que els hi fa- amb els que han de conviure la gran majoria de famílies i alumnes, és que, a més, aquesta “llibertat” d’elecció d’un pare, o dels cinc o sis més que hi ha, i en aplicació estricta del veredicte que el TSJC ha emès a favor seu, imposaria el castellà a tots els alumnes del centre on estudia la seva filla. Ni ens podem imaginar els efectes de tot això -a part de la jurisprudència que crea- , tan en estructura organitzativa i en els documents acadèmics a expedir pel centre com, i encara és més important, a les aules… I molt més en temps de retallades a casa nostra i no a la resta de l’Estat, on aquestes poques persones i famílies, sense cap intenció d’adaptar-se on han trobat una vida millor, segurament no tindrien aquest tipus de “gravíssims” problemes… el que tampoc tindrien és l’oportunitat servida en safata per intentar rebre uns diners què, en aquests moments i sense cap mena d’esforç, ben bé els hi anirien… Oi, que si ?.

Aquests casos, portats a extrems inversemblants, i que certs polítics fomenten -també a casa nostra-, no fan més que crear un malestar afegit que, fins ara i en les mateixes situacions, no es produïa. Els agradi o no a aquest tipus de gent que viu entre nosaltres, Catalunya, des de sempre, si en alguna cosa ha estat, fins i tot massa, comprensiva i acollidora és amb la gent que, en grans quantitats, han vingut a buscar-se una vida millor. El vertader problema el tenen les persones que, aconseguint això, no accepten que, encara que al mateix edifici però a casa del veí hi ha unes regles o costums, segurament diferents, a les que un s’ha d’adaptar. Aquest tipus de gent són els que no accepten, ni acceptaran, per exemple, que aquí hi ha una llengua pròpia -què és parla- i que l’única manera de mantenir-la viva, en front de la dominant en tots els àmbits, és a l’escola fent-la la vehicular d’aprenentatge i ensenyament.

Publicat al http://www.reusdirecte.cat/

Publicitat

Opinió

Minut a Minut