Per un costat, la Consellera de Justícia, en directe de TV3, aconsella que al anar als jutjats s’utilitzi la llengua habitual i què, en el cas de fer-ho en català, no hi ha de tenir mai cap problema. El problema, diu, se’l crea la mateixa ciutadania que canvia al castellà al primer contacte.
Però, per l’altre, podem notar què es truca per telèfon a l’AEAT (Hisenda) que en un dels seus “marque 1, marque 2, etc.,etc.” ofereixen, amb el “2” seguir parlant en català i quan s’escolleix aquest, segueixen parlant en castellà.
Anècdotes il·lustradores a part, el que és ben cert és què, la resolució del 8 de març del TSJC obria la porta a un procés irreversible que qüestiona l’ús preferent del català a casa nostra i ataca el model d’immersió lingüística dels darrers 30 anys. Un model d’èxit que té el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge però compromès amb l’adquisició de les màximes capacitats lingüístiques en les dues llengües oficials. El sistema garanteix la igualtat d’oportunitats i facilita l’accés universal al món simbòlic i cultural que, d’altra manera, seria només patrimoni d’una part de la població amb la llengua dominant sense cap mena d’esforç.
Ara, el mateix superior estament s’encarnis-sa contra la llengua i dicta en un sol dia dues resolucions contràries al català. Estima parcialment la petició de quatre famílies més -abans s’hi havien manifestat tantes com 3- que han demanat el castellà com a llengua vehicular en l’educació dels seus fills, i anul·la que el català sigui la llengua “preferent” a l’Ajuntament de Barcelona tal com fixa el reglament del consistori, donant la raó al recurs que va interposar el president del grup municipal del PPC, Alberto Fernández Díaz.
Però no ens enganyem, el problema arrenca de la sentència contra l’Estatut, que va “desbloquejar” aspectes nuclears de la convivència lingüística a Catalunya, i al considerar que tant el català com el castellà són llengües vehiculars en el sistema educatiu català. El model lingüístic fixat el 1979 i que, en el cas de l’ensenyament, porta 33 anys d’excel·lents resultats.
El que, partits com Convivència Cívica Catalana, i el mateix PP, volen és llimar les diferències existents i uniformitzar l’Estat i això de que aquí puguem comunicar-nos d’una altra manera els hi fa nosa i utilitzaran totes les eines que tinguin per aconseguir-ho. De fet, CCC diu que prosseguirà la seva creuada fins aconseguir l’anul·lació de la restricció de les sentències als pares que han acudit al procés judicial… Fins la desaparició del sistema d’immersió lingüística.
El que caldria en aquestes qüestions és actuar amb sentit comú i evitar crear més problemes als que ja té la societat. Només amb això, ja podríem conviure una mica millor.
Escrit al blog http://www.xavier.guarque.blog.cat/
