L’incompliment flagrant de les inversions a les quals s’havia compromès l’Estat a Catalunya no té altra explicació que una política premeditada què, tant els governs del PSOE com els del PP , han dut a la pràctica demostrant que és la idea arrelada en el pensament polític espanyol, per damunt de constitucions, d’etapes de transició, de pactes de suport, de lleis i de compromisos signats.
Quan es publica la liquidació d’inversions de l’Estat de l’any 2011, queda clar què, del total d’inversions promeses i signades per a Catalunya, que eren per un total de 2.433,9 milions d’euros, finalment es van acabar executant només 864,7 milions, és a dir, un 35,5%, deixant un bon nombre de projectes empantanegats sense acabar o, directament, sense ni començar. Un percentatge molt lluny del 120% de les inversions a l’Aragó o del 111% a Madrid, per exemple.
Si, malgrat això, què es repeteix any rere any, Catalunya no s’ha convertit en un desert industrial és per les ganes què hi ha de tirar endavant, encara que sigui malgrat la llosa espanyola… I això, què era en època socialista no canviarà gens -perquè no és podrà però tampoc voldrien si és pogués- en època popular, i les diferències evidents entre les comunitats de l’Estat seguiran demostrant que Catalunya és la zona més perjudicada.
I, una vegada més, s’ha de parlar dels grans beneficis que aportaria la construcció del Corredor del Mediterrani a Catalunya, però també a Espanya -per ella, i per la nostra desgràcia, per partida doble degut a l’espoli que s’engreixaria al seu favor-, al que l’Estat ara diu que hi aportarà 11 MEUR i l’any que ve segurament hi haurà partida pressupostària, molt diferent, per exemple, dels 2.000 milions destinats a l’AVE a Galicia, de dubtosa rendibilitat, encara que només sigui en base al seu transport centrat en passatgers.
Aquest contrast entre xifres demostren les prioritats del govern espanyol i les barbaritats en matèria d’infra-estructures, fora de tota lògica, rendibilitat i estratègia d’estat ignorant connectar-se a tota Europa per terra. La via per la costa, des d’Algesires, aportaria una gran riquesa per a les regions costaneres, i per a tota Espanya que quedaria i es veuria més a prop de la sortida per desenvolupar-se.
Però, els pressupostos marquen les prioritats, i més en temps justets com els actuals… i futurs, i està ben clar que unes infra-estructures allí on són més necessàries pel conjunt del país, si passen per Catalunya, perden la seva possible prioritat per un govern en mans d’un partit en majoria absoluta que li pot més el seu nacionalisme espanyol, anquilosat, excloent i més lluny impossible de la realitat territorial que ha d’administrar.
Escrit al blog http://www.xavier.guarque.blog.cat/
