Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

L’última enquesta del CEO

|

- Publicitat -

   

L’última enquesta del CEO, sense dubte una de les millors guies alhora d’analitzar els moviments polítics a Catalunya, ens ensenya i ens fa veure que aquest país va inevitablement cap al xoc amb l’Estat i farien bé d’entendre-ho d’una vegada els habituals partits que han viscut de la farsa autonomista tota la vida.

Publicitat

Un altre fet que se’n desprèn, és que malgrat el desgast que sempre suposa ser Govern -i més en les circumstàncies actuals-, les dretes a Catalunya, lluny de baixar es mantenen intactes. És evident doncs, que malgrat que Catalunya sigui un terreny abonat a la manifestació diària, el poble vol i necessita una CiU forta que tregui el país de la crisi i l’empenyi cap al dret a decidir.

Tanmateix es pot veure que al centre esquerra català -l’altra part de la balança indispensable per un país-, hi ha moviments esperançadors. El PSC no deixa de ser una sagnia imparable i, per primer cop, entre ERC i ICV podrien superar-lo en unes eleccions. Aquest, sense dubte, és un fet que les direccions dels dos partits hauran de rumiar alhora d’emprendre accions conjuntes futures. Necessitem d’una vegada per totes una esquerra nacional sobiranista forta

Només amb un centredreta i un centreesquerra sobiranistes i amb sentit de la responsabilitat podrà haver-hi governs de concentració nacional per emprendre el camí cap a la independència política i cap a la supervivència nacional

Però, parlant de números, en una pregunta hàbilment diversificada la seva resposta, només un 29% dels catalans vol un estat propi, mentre que un 30 % desitja un estat dins una Espanya federal. Dues respostes, d’entre quatre, que en el fons i als efectes, poden voler dir el mateix Que no vol seguir com fins ara, vaja.

La segona pregunta de l’enquesta era sobre el que la gent faria davant un referèndum per la independència de Catalunya. Las dues respostes possibles eren si i no. Els resultats indiquen que un 45 % votaria a favor de la independència i un 25 en contra. Aquí, amb només dues opcions, els percentatges són més definits i clars.

Per la majoria que seria independentista si la independència no suposés una esquinçada, una fractura social, si consistís només a prémer un botó, que ha afirmat que existeix l’exconseller Antoni Castells, se’ls hi hauria de dir que si no ha de comportar cap cost econòmic, ni social, ni lingüístic, ni cultural, ni de cap mena, en realitat no la volen, de la mateixa manera que, una altra majoria acceptaria la permanència dins d’Espanya si aquesta no tingués el cost econòmic, social, cultural, lingüístic i polític que té.

I si algú vol posar números al cost de la dependència, se’ls hi ha de dir l’espoli anual és de més de 16.000 MEUR, el 8% del nostre P.I.B.

Comença a ser el moment, doncs, i més que ara fins i tot respectables polítics i importants empresaris molt discrets en el passat a l’hora de parlar de la independència de Catalunya semblen disposats a marcar públicament la seva posició, de plantejar-se un debat públic, obert i seriós sobre aquest tema, per damunt de govern i d’oposició o dels marcatges polítics.

I, si al costat no s’acaba d’entendre com puja el sentiment sobiranista, que es pregunti que ha fet España i els espanyols perquè cada vegada més gent que no se sentia més que catalana ara es confessi catalanista i cada vegada més gent catalanista ara estigui anhelant la independència ?. Que s’ho vagin preguntant !.

Escrit al blog http://xavier.guarque.blog.cat/, el març-2012.

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut