A propòsit de la retallada anunciada per la Generalitat cap a la nostra CCRT s’hem presenta una disjuntiva que segurament és la mateixa que se li obra a l’ens, en el sentit de que, malgrat l’audiència, poden haver problemes per a seguir transmetent la lliga de futbol de 1ª divisió per la forta inversió que això representa.
No vull parlar del mateix cas que representen les transmissions des d’arreu del món de la F1, tema en el qual, per a mi, encara hi hauria més ingredients a analitzar. Hem vull centrar en les subhastes dels drets de TV pels partits de futbol de la 1ª divisió, que són els que s’emporten el gran pastís que obliga a cuinar l’audiència.
En aquests puja i arronsa per uns espais de programació hi intervenen televisions privades, que lliures son de destinar espais al que els hi resulti més rentable per la seva ideologia, però també televisions públiques -TV1 i TV3-, que afecten directament a les nostres butxaques.
Això i les re-qualificacions urbanístiques, ambdues vies d’ingressos provinents de fonts públiques, o sigui de tots, permeten elaborar uns pressupostos als clubs d’aquesta parcel·la -uns més que altres, evidentment- escandalosos… I així va el futbol, que ja és més un espectacle mogut pel màrqueting de club i de jugadors, per les extravagàncies extra-esportives, per les pàgines senceres als diaris sobre rumors -certs o inventats-, que pel que hauria de representar com l’esport que és.
Però, és clar, és com el peix que es mossega la cua. A més TV, més afició, i a més afició… es justifica més TV. I, a manera de que es va repetint la seqüència, es va engreixant més i més l’objecte i el seu cost, o sigui el que s’ha de destinar al futbol perquè pugui ser vist arreu per crear l’afició necessària perquè pugui mantenir una audiència que obligui a seguir estant a la graella de la programació per poder-se seguir pagant el que es paga.
Soc un dels molts que consumim futbol per la TV i voldria poder seguir veient-lo en català però no m’agradaria què, per voler mantenir el “share”, s’hagués de seguir col·laborant en aquesta desmesura en que ha caigut el futbol i arribar a veure perillar la bona qualitat de la programació de TV3, que demostra que també es pot fer televisió digna i amb força acceptació sense deixar-se portar, per aconseguir-la, per les corrents d’altres canals, diuen, líders en audiència… a l’estat.
Tenim molts pocs suports, si més no prou contundents, per mantenir viva la nostra llengua i, indiscutiblement, la CCRT, en ràdio però encara més en televisió, és el millor de que disposem per arribar al màxim de població, si més no a aquest 20% de la gent que viu a Catalunya que, segons les últimes dades publicades al respecte, te com a principal canal la TV en català.
Escrit al blog http://www.xavier.guarque.blog.cat el desembre-2011.
