Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El frau, el control… i les pensions

|

- Publicitat -

 

Fa uns dies es va “deixar anar” que el govern farà ús del fons de reserva de la Seguretat Social si, eventualment, es produeix un desfaç de tresoreria relacionat amb les prestacions contributives.

Publicitat

Però, també s’ha dit què en el 2013 hauria de quedar enllestit el procés de separació de fonts d’ingrés, donada la insuficiència de finançament a nivell no contributiu, què ha crescut de manera molt important els darrers anys. Aquestes prestacions haurien de ser a càrrec de l’Estat, segons criteris establerts el 2000, però el cert és que el 2012 una part molt important es segueix finançant a través de les cotitzacions socials generals.

Els catalans aporten més del 29% del fons de reserva de la Seguretat Social i si cau el saldo i baixa la solvència financera del país, junt a la mala política d’inversió dels fons -en deute públic, i no en “títols d’alta qualitat i seguretat i diversificats”, com està estipulat- pot quedar en risc el pagament de les prestacions. Per això, i no per poder tenir una Hisenda pròpia -com algú, popularment, va dir- hem de tenir por per les nostres pensions.

Res a veure, però molt inter-relacionat globalment, s’ha publicat que fins a 97.000 milions d’euros han marxat d’Espanya en tres mesos, més que en tot el 2011. Una flagrant “fuga de capitals” que perjudica la imatge de l’estat espanyol observada amb lupa pels mercats i, a més, aporta conseqüències negatives a l’economia interna, la que ens toca a tots, deixant a expenses de la situació provocada per uns quants a tota la resta de població. Només en el mes de març van “volar” 66.200 milions, i en els darrers tres trimestres, la xifra ja arriba als 194.900 milions.

Si que hi ha ulls, però, per mirar amb lupa les declaracions de renda d’empresaris i autònoms de Catalunya, on la evasió fiscal de la petita empresa suposa el 17%, i en autònoms el 8%.

El discriminat tracte amb Catalunya queda ben palès en les actes aixecades, que representen un 17% del total estatal i un 21% de la recaptació total, i que actualment, segons el Gestha, hi ha 260 inspectors d’Hisenda més que a Madrid, quan el 70% de la evasió fiscal a l’Estat correspon a les grans empreses, i a Madrid es concentra el seu percentatge més gran. A tall d’exemple, l’any 2008, l’Agència Tributària va recaptar a Catalunya 311 milions i a Madrid 155 milions.

La TI (Transparència Internacional) que inclou 25 estats europeus -23 membres de la U.E- amb seu a Berlín, ha afirmat a Nueva Tribuna què “existeixen greus dèficits en la rendició de comptes del sector públic a Grècia, Portugal i Itàlia, i què els vincles entre la corrupció i l’actual crisi financera i fiscal en aquests països ja no es pot ignorar. En ells la corrupció consisteix sovint en pràctiques legals però no ètiques que són el resultat d’unes normes opaques en relació als grups de pressió, de tràfic d’influències i del camí d’anada i tornada entre sector públic i privat”. No anomena a Espanya però, pel que traspua de l’anàlisi, segurament no difereix massa amb una economia submergida superior al 23% -uns 245.000 milions d’euros-, amb un endeutament de 200.000 MEUR en 15 empreses integrants de l’IBEX-35 i amb més de 300.000 MEUR de valors immobiliaris no realitzables en el sector financer.

Aquestes situacions, no cal entendre-hi massa, exasperen a la ciutadania i col·laboren en la desconfiança cap al deute espanyol, amb una prima de risc totalment desbocada.

Per aquestes coses, i per moltes més, el futur dels catalans dins d’una Espanya que ens arrossega cap a l’abisme és negre, molt negre, per la crisi i per la crisi de l’espoli fiscal crònic i acumulat i, sobretot, per la nul·la capacitat de poder gestionar els nostres recursos.

Publicat a http://reusdigital.cat/

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut