La inauguració de l’AVE, primer València – Madrid, i al dia següent Figueres – Perpinyà fa pensar, una vegada més.
Quan les connexions haurien de ser cap a Europa -recordem el primer enllaç Sevilla – Madrid, aquest en època del PSOE d’en Felipe González a l’any 1992- sempre s’ha prioritzat la connexió cap o des del propi “Km.0”, concepte heretat i perpetuat per Franco i seguit en el mateix sentit tant pel PP de l’Aznar desprès, inclús dispossant al 2003 de la presidència de la Comissaria Europea de Transports, així com darrerament, una altre vegada, pel PSOE d’en Rodríguez Zapatero.
Sembla talment que Espanya sigui Madrid i la resta la seva perifèria. Madrid està connectada amb 22 capitals de província però no te cap connexiò o sortida cap a Europa i l’Estat, a més, ignora totalment la seva necessitat i no avalua la rendabilització de les seves inversions en aquestes infraestructures en d’altres direccions.
Tothom està d’acord en que la connexió més útil i necessària per Espanya passa per crear el que es diu “Corredor Mediterrani”, ample europeu des d’Algesires a Estocolm, que és per on es podrien transportar les nostres mercancíes a la resta d’Europa i aprofitar-se del seu pas Catalunya, el País Valencià i Múrcia que, per altre banda, representen quasi be el 50% de la població i de la riquesa de l’Estat. Doncs be, els diferents governs de l’Estat, ves a saber per quins pactes o drets adquirits, sempre se’ls ha gastat amb les connexions internes amb el seu cordó umbilical que, desprès de fer nàixer l’ésser (Espanya) el que s’hauria de fer és fer-lo créixer al món i això, només mirant-se el mèlic ja sabem tots que no s’aconsegueix, si més no, amb la consistència necessària.
No és per gelosia. És perquè les evidències obliguen a pensar, o malpensar vaja, i podríem arribar a la conclusió de que per sortir cap a Europa s’ha de passar necessàriament o pel País Basc o per Catalunya i que per la part -que hi deu de ser- dels governs de l’Estat que ha vist que això hauria de ser bàsic ha estat prohibitiu seguir endavant amb el projecte ja que per connectar amb Europa físicament i amb les actuals i futures tecnologies comportaria una potenciació de les zones lleres del seu pas, o sigui, el País Basc i sobretot i en aquest cas concret, Catalunya.
D’aquí que hagi estat molt més ressaltat el tram València – Madrid, amb la presència de tot l’aparell polític de dretes, esquerres, centre i la monarquia inclosa, i el tram Figueres – Perpinyà hagi estat considerat per l’Estat com sense importància o, perquè no dir-ho atenent la seva nul·la presència, com si no fós de l’Estat espanyol.
De la mateixa manera que, això amb una importància relativa i a mida de cadascú, TVE (que és una TV pública que paguem tots) en les retransmisions esportives que transmet, amb el Barça jugant, permet i paga uns comentaristes que diries que és un club estranger al que l’altre ha de guanyar perquè és l’espanyol… no cal dir si l’altre és el R.Madrid.
O les campanyes per internet incitant a no comprar productes catalans per això, per allò o per qualsevol mentida malintencionada i que quan cauen a les nostres mans no tenim més que avergonyir-nos de pertanyer a aquest Estat.
En fi, és podrien anar buscant i en trobariem molts de detalls d’aquests que, un per un, ningú gairebé s’hi fixa però que recopilats podrien donar una idea de que som o representem políticament els catalans per Espanya i per, d’això ja s’en cuiden certs personatges i determinats medis de representar-ho, la resta d’espanyols.
Escrit al blog http://xavier.guarque.blog.cat/ el gener-2011.
