És curiós el sentit de la paraula “aprimament” des de qui és més gras, més gran, o més poderós.
Mai es mira des d’un mateix o quan ho fa és per enfotres’en una mica d’ell i de qui l’envolta quan diu tot i tocant-se la seva excessiva panxeta i pregunta mirant-se a l’altre: “I el que m’ha costat aconseguir-ho ?”, només per dissimular i diluir la seva responsabilitat en el “problema”.
Deixant caure la vista en certs canals de TV, amb perfil molt vendible a la resta de l’Estat, i programes “especialitzats” en el tema no falten els il·luminats posseïdors de la veritat pertanyents a la idea única i uniforme d’Espanya pels que sentir parlar d’això de les Comunitats històriques i Autonomies els hi representa una sobre-excitació que un dia d’aquests no podran aguantar.
Escoltant, llegint i veient ara resultarà que la “culpa” de la crisi mundial que estem patint a Espanya ve per la existència de les seves Comunitats Autonòmiques.
Parlant sobre l’actual moment, tots es feien ressò, primer de les paraules del Sr.Aznar anant “a sac” contra la distribució política d’Espanya aprovada per la Constitución Española fa més de trenta anys, que ell lògicament no va votar, i també de les del Sr.Rajoy sentenciant la despesa inútil que representa per un país normal l’ús de traductors de les tres llengües co-oficials junt amb el castellà a la Cambra Alta, fins i tot, un d’ells es preguntava perquè han d’existir els Parlaments autonòmics si ha Espanya ja n’hi ha un de votat per tots els espanyols i on es parla amb, i tots s’hi entenen, l’idioma oficial. És curiós que, sentint-los, per segons qui els escolti poden arribar a representar i transmetre el convenciment de que això és el que passa i això és el que no pot ser… Llàstima que no parlen de la Comunitat de Madrid com la més endeutada, amb ganes, o dels règims forals de que disposen la Comunitat Autònoma del País Basc i la Comunitat Foral de Navarra o, en un altre ordre, dels Ministerios que es mantenen i ja no caldrien pel traspàs total de les seves competències a les Comunitats o dels desorbitats sous vitalicis al deixar el seu càrrec certs polítics amb el dret afegit de poder aconseguir més remuneracions per d’altres càrrecs o activitats futures… perquè potser així, fins i tot, ens podria agradar a tots el que diuen.
Sembla mentida que hi hagi gent que el poder tenir quatre llengües a l’Estat representi un signe d’anormalitat quan hauria de ser un motiu d’orgull nacional però, es clar, acceptar això seria també claudicar davant la evidència de la existència de tantes sensibilitats diferents com maneres de parlar amb llengua pròpia i una pluri-nacionalitat que sembla ser que només es reconeix a Catalunya… i, almenys en el que es refereix al tema lingüístic, en un paper signat fa més de trenta anys que es diu Constitución Española.
La llengua és el patrimoni més identitari i valuós de que pot disposar un país i la seva gent i amb ella no es pot fer més que usar-la, respectar-la i protegir-la, i estar ben orgullós de tenir-la i sempre defensar-la, ni més ni menys que com es pot defensar qualsevol altre a l’Estat, o al món… Tan pels autòctons com pels, arribats de fora, hi viuen i treballen.
Això, es pot fer amb la concòrdia dels que volen estar a l’Estat però des de la seva diferència cultural o un dia potser s’haurà de fer a la força, moment en que, no se perquè m’imagino que hi podria perdre més Espanya… almenys culturalment, que és molt.
Espanya, en l’enrocament cultural on està evidentment que seguirà però sempre pendent de que, ara Catalunya amb tot el dret per història i cultura pròpia i demà ves a saber qui, a base d’anar a diferent pas demani, amb més o menys força, estil i maneres, que li sigui reconegut el que se sent, el que és o el que vol ser cosa que, acceptant i complint amb tota la normalitat allò escrit i consensuat democràticament per tots podria ser punt de partida de possibles complicitats en projectes comuns i mai de problemes i motiu de l’enrenou que Srs. com Aznar, Rajoy, Arenas, etc., i d’altres que a casa nostra els hi riuen les gràcies a gust o per disciplina de partit, escampen per arreu i determinats medis els hi fan de altaveu.
Publicat http://www.reusdirecte.cat/ el gener-2011.
