La crisi en la que ens hem vist abocats deu de ser molt més greu del que se’ns explica des del moment en que, des del Govern Central, s’ha de recórrer a culpabilitzar a algú altre quan, per un costat la crisi és pràcticament mundial i per altre, en el cas nostre, l’únic culpable, si n’hi ha d’haver, hauria de ser el verdader “amo i senyor” dels quartos de tots i de la seva distribució, i una vegada reconegut això llavors si que es podrien anar derivant responsabilitats, que sempre serien paral·leles i mai de superior qualificació.
Pel que estem sentint i llegint darrerament ara resultarà que el problema de tot és a les Autonomies que es varen crear per no acceptar la reivindicació de Comunitats històriques, com Catalunya i el País Basc, en ple dret a tenir un tracte diferent dintre de l’Estat tan per la seva història com per la seva cultura pròpia. Va ser llavors que per no donar la impressió de concedir aquest “privilegi” es va procedir a atorgar el “títol” a totes les 17 regions espanyoles, sense analitzar cada cas per si sol si procedia, o corresponia a alguna petició similar, o si, com va ser el cas, es podia produir algun maldecap afegit a alguna en concret amb aquest tema ben lluny del seu pensament.
Si el problema es més que res de dèficit pressupostari es pot comprendre però… Començaran, de veritat, per la Comunitat de Madrid, que es la més endeutada amb diferència i seguiran per la de Castella-La Manxa, que ja tenen prohibit endeutar-se més ?.
Per altre part, si el problema es, per difuminar el fet de concedir el “títol” de Comunitat Autònoma a Catalunya, l’haver creat a tort i a dret tantes Comunitats com regions, prescindint d’extensió, de població i de cultura pròpia diferent a la comuna d’Espanya… Que es corregeixi l’error !.
Però, sobre tot, no s’ha de permetre que posin al mateix sac les Comunitats més endeutades amb les que van complint raonablement amb els seus pressupostos, o les que suporten la balança fiscal amb les que la gaudeixen, o les que ser Comunitat Autònoma és un dret amb les que els hi representa un “títol” quasi be caigut del cel en compensació d’assumptes totalment aliens al seu batec i sentiment. Per dir-ho d’altre manera: Si aquest sentiment és sobretot espanyol no hi ha cap raó ni dret a pujar al carro d’una autonomia que no es necessita ni s’utilitzarà mai pel seu verdader objectiu i que, en aquest cas si, representa una despesa supèrflua i evitable.
O sigui que, afinem conceptes i comencem pel començament i, abans de fer repercutir “les culpes” de tots els mals econòmics a les “pobres” Comunitats Autònomes no s’hauria de mirar el mèlic el Govern Central, responsable de tres quartes parts del dèficit total de l’Estat ?. No s’hauria de suprimir, per exemple, el “Ministerio de Sanidad” que te traspassades les seves competències totalment a les Comunitats ?… o el “de Educación” ?… o el “de Cultura” ?.
No es tracta de discutir les Comunitats i les seves autonomies si no més aviat de aclarir el paper de l’Estat amb elles i ser coherent amb la, per segons que, tan venerada Constitución Española, votada per tots els espanyols.
El que passa és que, si de pas i com aquell que no s’hi ha fixat, es poden aprimar Autonomies difícils de pair i d’acceptar com el que son, com per exemple Catalunya… doncs mira… Oi que si, Sr.Aznar… i Cía., a cara descoberta i d’altres que no ho semblen, però van igualment pel mateix camí ?. Ha arribat el moment de que no podem menystenir la corrent creixent de polítics i de medis que existeix que aprofita qualsevol sotrac per mirar i atemptar políticament a Catalunya però, a la vegada, ser conscients de que si Espanya mai ha tingut prou força per absorbir Catalunya dintre del que seria un Estat millor, tampoc mai Catalunya ha tingut la necessària unitat i gosadia per anar-s’en.
Publicat http://www.reusdigital.cat/ el gener-2011.
