Com a espanyol de DNI i co-propietari de la “caixa” general que soc, ha arribat el punt en que exigeixo que m’expliquin -de veritat- com i en que s’han gastat o invertit els impostos que, puntualment i sense excusa possible, m’han estat retinguts i cobrats fins ara.
I, tots plegats, hauríem d’exigir, també, que els que ho han administrat tant malament com perquè tinguem que estar com estem ara afrontin les seves responsabilitats polítiques i socials, i les seves conseqüències.
Parlo en passat a consciència perquè considero que el mal radica en el passat, possiblement ja des del període Felipe González, però potenciat en el període Aznar, que va promoure i permetre que “lliguéssim els gossos amb llonganisses”, error mantingut i agreujat per no actuar d’acord a la realitat en el període Rodríguez Zapatero, i tot amb la benedicció d’un “tele-dirigit” B.E.
El govern Rajoy no pot fer més -de la mateixa manera que el de Mas a Catalunya- amb el que té a les mans, tot i què, la majoria absoluta del PP perjudica les possibles sortides consensuades, com ho demostra tot un seguit d’exemples de despropòsits sense cap explicació convincent.
Veta la formació d’una comissió per esbrinar la veritat de Bankia i permet que el seu últim president, Rodrigo Rato, s’en vagi amb 1,2 milions d’euros, desprès de quedar demostrat que havia amagat i mentit, no fa masses dies, aplaudint-se la seva gestió i els resultats de l’Entitat, i que Aurelio Izquierdo, director financer de Bancaja, ex-director general del Banc de València i conseqüentment alt càrrec de Bankia, amenaci amb que el seu “cese” val 14 milions d’euros.
S’ha d’explicar perquè Rajoy deia fa pocs dies que les entitats bancàries no rebrien diner públic i ara De Guindos anuncia què, la que no ha estat res més que la gran “caixa” per a totes les fantasmades hagudes i per haver dels Aznar, Aguirre, Zaplana, Camps, o Blesa i Rato, entre d’altres “amics” del PP pur i dur, necessitarà el que equival al 2,35 del PIB de l’Estat o, encara més entenedor per a nosaltres, als pressupostos del 2012 de la Generalitat, quan tothom sap i nota les retallades fins a límits insostenibles en sanitat i ensenyament que des de ja fa un any patim a Catalunya.
De la mateixa manera, s’ha d’investigar les caixes components de Bankia i els seus responsables, sobretot les titulars del seu 90%, Caja Madrid i Bancaja, així com de la CAM, absorbida abans per Bancaja i de la que va apareixent alguna noticia que no fa més que inflar la indignació.
Ha d’explicar, també, la miserable imatge del, finalment obligat a dimitir, jutge més suprem Carlos Dívar, President del Consejo General del Poder Judicial, desprès de la denúncia de la fiscalia per presumpte malversació de cabals públics per satisfacció pròpia. A propòsit, amb una rapidesa inusual i desconeguda en la Justícia, el Tribunal Suprem, que també presidia Dívar, va arxivar el cas per entendre que les actuacions “no tenen rellevància penal” per la dificultat d’establir límits entre viatge oficial i viatge privat.
I, encara que ja fa més temps, hauria de dir-nos com es va poder arxivar el burlesc dictàmen, desprès de tot el que es va sentir i es va saber, de la comedieta del judici a Francisco Camps, més enllà del ridícul que representen els vestits.
O, fer-nos entendre com es pot acceptar què, mentre als EEUU o Alemanya inverteixen entre el 2,6 i el 3,4% del PIB en R+D+I a Espanya, tot i no estar a la seva alçada, es rebaixi la inversió en aquesta partida de l’1,3% al 0,9% ?.
I, posats a saber-ho tot, si quan reclamem el nostre se’ns titlla d’insolidaris com son a la CCAA més endeutada de l’Estat, Madrid, al voler organitzar les Olimpíades-2016, a les quals Roma hi va renunciar, per decència ?.
Mentrestant esperem respostes al que els hemicicles callen, amaguen o pacten, com si se n’en fotessin, van i signen una llei d’amnistia als defraudadors que han evadit grans quantitats als “paradisos fiscals”. Fins quant ha de durar la fatxenderia, la xuleria i la poca vergonya ?.
Publicat a http://www.reusdirecte.cat/
