Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

És el que hi ha

|

- Publicitat -

 

La TV és el medi més universal d’entreteniment, però també d’informació. Això està ben clar.

Publicitat

Jo soc un habitual de TV3, principalment en el que fa a noticies, debats i tertúlies i, veient altres canals en aquests mateixos espais, em radicalitzen la preferència.

Aquests dies, quan ha sortit la noticia de la petició de fons de liquiditat de la Generalitat al govern central, el tracte que se li dona deixa ben clar què és Catalunya per Espanya, i com es veu als catalans (a fora del Principat son els canals que veuen els televidents i aquesta és la impressió que en treuen).

Ignoren totalment que fa 35 anys que som una de les 4 comunitats que paguem perquè la resta mantinguin les seves autonomies, adjudicades llavors només per no reconèixer les úniques que podien ser considerades d’aquesta manera, i que això ens costa -actualment, abans ha estat més i tot- 16.000 milions d’euros anuals, què és el dèficit fiscal de l’Estat amb Catalunya.

Ignoren totalment que fa més d’un any que aquí ja s’està fent el que a la resta ara els hi sorprèn que tinguin que fer, i que al govern central sembla com si no anés amb ell.

Tracten la figura de l’Estat com el gran benefactor que al final ha de solventar el desastre de la gestió de les autonomies i que s’ha de recentralitzar quasi be tot, i que s’ha de marcar ben clarament on comença i on acaba l’autonomia de les comunitats, de totes. Per ells, totes estan al mateix paquet i deu ser ben normal que 4 paguin el que gasten 19, més l’Estat, com també per ells deu ser ben normal que qui, en bona part, manté l’Estat pugui a la vegada ser el seu llast.

Ningú m’obliga a veure aquests espais, és cert, però considero que val la pena fer-ho, fins que el ventre m’ho permeti, per conèixer certes postures que son molt generals a fora… I això és pot veure en les reaccions a les xarxes socials de qualsevol fet en el que Catalunya i els catalans hi poden estar involucrats, inclús en la projecció en un canal d’abast estatal de la guardonada, i adoptada pel mateix Steven Spielberg, “Polseres vermelles” i les piulades despectives i ofensives pel sol fet de ser d’origen català.

A l’any 1978 a algú se li devia girar el cervell creant, constitucionalment, les Comunitats Autònomes i reconeguent, també constitucionalment, l’existència de 3 llengües a l’Estat, a més del castellà, adoptat com a oficial. Dic això perquè, des de llavors, no crec que ningú s’ho hagi pres massa seriosament i ho respecti, tret d’uns, què no els hi cal, perquè “a la xita callando” ja estan be, i de nosaltres que som massa diferents culturalment i no encaixem en aquest projecte d’Estat ni amb calçador.

Sincerament, si no sabés el que tothom podria saber, si volés, fins i tot em podrien convèncer de que som una espècie -o raça- a controlar, per no dir a extingir si atenem el que es pot llegir i escoltar per determinats medis i xarxes.

I és enganyar-nos a nosaltres mateixos ignorar aquesta realitat perquè és el que hi ha, i es va retroalimentant a manera de que s’aprofita qualsevol escletxa per afegir mala baba al tema.

Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/

Publicitat

Opinió

Minut a Minut