El govern de Mariano Rajoy està descarregant el pes de la factura de la crisi en les autonomies i, conseqüentment, en els ciutadans, cosa que és desastrosa, per la manera com ens afecta, per a Catalunya. Com ja és prou sabut, a Catalunya es paguen per partida doble les retallades, i això es vol ignorar fora d’aquí.
Això passa mentre l’administració central no ha pres encara cap mesura clara d’estalvi i persisteixen els ministeris que està traspassada la seva funció a les Comunitats Autònomes. No s’han revisat les “morterades” que s’emporten cada any els ex-presidents, ni s’han suprimit, ni reduït, els cotxes oficials, ni s’ha revisat la subvenció a l’Església, part de la qual va a exclusives escoles privades, per no parlar de Defensa i de la Casa Reial, per exemple. Sembla com si en els pressupostos de l’Estat hi hagués una “caixa A” fixa i indiscutible per ell, i una “caixa B” ,variable i subjecte a poder ser discutida en qualsevol moment, per les Comunitats Autònomes, que son, al cap i a la fi, qui atenen els serveis socials bàsics del dia a dia dels ciutadans. Segurament deu de ser així, encara que la segona s’hauria de tocar només una vegada haver endreçat la primera. Això no s’entén així al govern central i blinda, i augmenta, la seva despesa, en detriment de la salud, l’ensenyament o la recerca.
Lògicament, Brussel·les acabarà obligant a Espanya a completar les mesures d’estalvi, però d’entrada Rajoy, de portes en fora, segueix posant-hi per davant les autonomies i, de portes en dins, seguirà “demanant” a les CCAA l’aplicació de mesures de reducció del dèficit públic fins l’últim alè.
Com ja va sent habitual en aquesta majoria absoluta, un divendres al vespre, el president del govern espanyol va anunciar un nou paquet de mesures d’austeritat. Bàsicament és l’increment de l’IVA del 18 al 21 per cent, la retallada salarial dels funcionaris -els nostres ja no se quantes en porten-, les de les prestacions dels aturats, la finalització dels incentius als emprenedors i la liquidació de la desgravació per la compra de l’habitatge habitual. També va anunciar la supressió per decret d’un 30 per cent dels regidors dels municipis. No ha fet cap referència però, per exemple, al Senat espanyol, que l’any passat va tenir un pressupost de 55 milions d’euros, que no és poca cosa tenint en compte que, a més, és una cambra que tothom li busca la seva utilitat real.
En temps de crisi tot s’hi val per aconseguir objectius en altre moment, tot i majories absolutes, més difícils d’afrontar. Tot, menys aprofitar-la per fer reformes en l’estructura institucional de l’estat, alguna de les quals és lògica, imprescindible i urgent.
Així, aquesta crisi no servirà per modernitzar l’Estat ni adequar el mapa competencial suprimint-ne les diputacions, en lloc de reforçar-les en detriment dels municipis, que són l’ens més proper al ciutadà. Només servirà pe recentralitzar i recuperar competències traspassades, i de pas escanyar les autonomies que, ja que no les pot esborrar el nom per estar en la Constitución Española, les mantindrà com a mostra folklòrica d’una diversitat existent i real, però res més lluny de ser assumida i respectada.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
