El dèficit de l’Estat és de una mica més de 90.000 MEUR i, si no es neteja, no hi haurà retallada que l’apaivagui perquè, com passa amb el de Catalunya, cada renovació de venciment s’ha de pagar més car. És el que costa anar trampejant el temporal o anar-nos-en, directament, a fer punyetes.
Com és pot veure és, mil milions amunt o mil milions avall, el mateix import del no reconegut “rescat” dels bancs. De que se’ls ha de “rescatar” ?. Doncs d’haver quedat fets un nyap deixant a mils de milers de senzills estalviadors amb un atac de nervis, o de cor.
Això, en el ben entès de centrar la situació bancaria greu i limit en els “Bancs” que van sorgir de l’invent del B.E. en ajuntar la majoria de Caixes -incloent les nostres, que sempre quedarà el dubte de si tenien que haver estat posades al mateix sac- sota noms “bancaris” per a veure si la gent del carrer s’empassava que els seus estalvis estaven més que garantits, i per si, apareguen a Borsa hi havia una afluència externa massiva que donés cos al “pufo”. Evidentment, si el primer objectiu va “colar”, encara que es va desinflant a marxes forçades i ja tothom està esparverat, el segon, destinat a més preparats i professionalitzats destinataris no va prosperar. Solució: “help, Brussel·les”.
Però, com darrere dels triomfs o derrotes sempre hi ha persones, també hi ha noms darrere dels disbarats, ja siguin fets en nom propi o, el que és pitjor, amb els diners dels demés i, encara més en aquest cas, s’haurien d’identificar públicament com els verdaders culpables del que estem deixant als nostres fills. De la mateixa manera que no s’hauria de permetre que, desprès de descobertes les malifetes, es puguin pagar als seus màxims responsables escandaloses i multimilionàries indemnitzacions, prejubilacions o pensions perquè s’aixequin de la poltrona.
Amb algun cas relacionat amb una Caixa catalana i algun altre amb una de gallega, la gran majoria pertanyents a Caixes integrants de “Bankia”, controlat des del seu principi pel nucli dur del popular madrileny, on, sense dubte, farà cap una bona part del que la U.E. ha concedit, amb l’aval -no declarat- de l’Estat, o sigui què, donat el cas probable, d’alguna manera ens tocarà a tots.
Mentre s’invertirà aquest import en intentar tapar aquests disbarats -per dir-ho educadament- , que no solucionarà cap problema a la gent, a manca de quasi be el mateix import es tenen que anar retallant els sous dels professionals, tancant plantes d’hospitals i escanyant a les CCAA que són les que han d’afrontar els serveis socials bàsics d’atenció a la ciutadania.
El desgavell te molt més abast que aquestes dues “partides”, però he volgut comparar l’import de 100.000 MEUR demanat i “concedit” pel rescat dels bancs espanyols i la xifra de 91.000 MEUR de desfaç que acaba de reconèixer el President del govern central.
No es podia haver canviat l’ordre dels passos donats ?. Pot ser hagués estat millor que, desprès de protegir els estalvis de la gent, via FROB o de qui sigui competent, aquests “Bancs”, junt amb els seus alts executius, deixar-los a la seva sort “bursàtil”, ni més ni menys que el que passaria, però sense aquesta taula de naufragi, amb qualsevol empresa i empresari en la seva situació i desprès, sense la prepotència mostrada, demanar i utilitzar aquest import pel que fa falta de veritat.
Publicat a http://www.reusdigital.cat/
