Hi ha coses que, de veritat, insulten el poc enteniment que en certes matèries tenen les persones dites “de a peu”, o sigui, la gran majoria, i que sobrepassen els límits de la vergonya, de la decència i de les mateixes línies vermelles que el PP va anunciar solemnement que mai es tenien que travessar, referint-se a l’ensenyament, a la sanitat i a la dependència i que, una vegada al poder i amb majoria absoluta, ha estat precisament allò que s’ha carregat.
Aquests dies estem assistint a un fet que només qui hi està molt interessat pot entendre: La prima de risc pels núvols i la Borsa que va com va, baixant quasi be tots els títols dia si dia també, i apareix Bankia -allò que va nàixer per ser el “buque insignia” financer d’España i que es va quedar en un adefesió que el govern central i el B.E. han posat tota mena de proteccions i alarmes perquè ningú, sense adonar-s’en, el pugui trepitjar- i, en plena crisi, va i comença a pujar com l’escuma.
Sense dubte que és una de les moltes jugades especulatives a les que hem pogut assistir en aquest país, que han dut, entre altres ingredients, a la situació actual, i que, podríem apostar que, entre d’altres voltors que s’aprofiten amb tota la immunitat de la misèria dels demés, els mateixos que van ensorrar allò, que de bon començament ja no s’aguantava per enlloc, ara, per més “inri”, hi faran negoci i engreixaran el gran disbarat que representa segurament la més gran estafa financera de la història de España, que ha produït, majoritàriament per aquest bunyol de vent dit “Bankia”, tenir que demanar ser rescatats, o recapitalitzats, els bancs espanyols a la U.E. Si no, ja veureu com allí hi anirà un bon pessic dels 100.000 milions d’euros demanats i concedits amb l’aval de l’Estat, o sigui que, si per aquelles coses no es poguessin tornar, junt amb els seus respectius interessos, ens petaria a les butxaques de tots i cadascun dels espanyols.
Estem en un Estat en que tot això és lícit mentre mils de milers de famílies son desnonades per no poder fer front a les seves hipoteques, hàbilment col·locades per abnegats directius en moments en que no s’analitzava degudament que viure d’aquella manera no podia ser bo i que algun dia tindria que petar per algun lloc, o mentre mils de milers de petits estalviadors tenen verdaders problemes pels estalvis del treball de tota la seva vida.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
