Segons explica El Mundo, Espanya ha comprat quatre trens, per valor de 18,5 milions d’euros, que no serveixen per circular a l’estat espanyol perquè son incompatibles amb les vies espanyoles. Aquest despropòsit, junt amb la construcció de línies d’AVE per complaença política i no pas per necessitat i rendibilitat, i d’aeroports sense avions, sense deixa al descobert la nefasta gestió de les infraestructures de l’estat què, paral·lelament, manté sense complir i amb un manteniment totalment insuficient les de Catalunya.
Aquesta compra, feta sense cap ni peus, la ha denunciat l’advocacia de l’estat i diu que pensa emprendre les mesures legals necessàries.
Si tot va com darrerament, millor que aquestes denuncies no acabin com els inspectors d’Hisenda de les Illes cessats recentment, i que havien estat precisament els que havien denunciat els casos més greus de corrupció allí.
En tot, però, ara s’intenten vendre aquests trens a un altre país on puguin ser útils. La diferència, que a ben segur s’haurà de suportar, s’haurà d’afegir a compte de qui va autoritzar i contractar la compra.
Ja es veu que el fort d’Espanya no són les infraestructures però, si a més, en el seu nom es malbaraten els diners dels contribuents, els catalans hi tenim molt a dir, i més quant es pugen els peatges a les nostres autopistes per poder mantenir les deficitàries de Madrid.
Mentrestant, la Generalitat te greus problemes per fer front als pagaments a les entitats socials amb places concertades, segons han explicat fonts del Departament de Benestar Social i Família, fins el punt de no poder pagar el mes de juliol, asseguren que per un problema puntual de liquiditat.
Les mateixes fonts recorden que aquest no és l’únic departament afectat per la falta de liquiditat, motivada en gran part per l’espoli fiscal permanent amb l’Estat, ja que també afecta a la resta de serveis concertats, com escoles i hospitals.
La Taula del Tercer Sector Social ha alertat que l’impagament del mes de juliol ha abocat a moltes d’aquestes entitats al col·lapse i les ha portat a una situació d’impotència i d’indefensió a una bona part dels 100.000 treballadors del sector que, sense cobrar, veuen com s’està alterant el funcionament normal de molts serveis i projectes, i que això repercutirà en l’atenció a molts usuaris i famílies.
Es vol mostrar confiança en que les gestions al respecte donin resultats i que els pagaments pendents es puguin fer efectius el més aviat possible. En aquest sentit, des de la Generalitat es denuncia que s’ha arribat al punt de tenir que estar pendent cada mes de la bestreta que li passi el govern espanyol i si això falla, com és el cas, no hi ha la liquiditat necessària.
Sembla talment un comunicat de guerra però és clar i ras com s’està vivint a casa nostra en aquest moment. No a les llars individuals, que cadascú fa el que pot, però si als llocs comuns d’on tots els catalans necessitem els seus serveis en alguns moments de les nostres vides.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
