Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Senzillament… Pau Casals

|

- Publicitat -

 

Parlar de Pau Casals, és molt més que lligar-lo amb El Cant dels Ocells… és parlar d’un senzill geni que, a l’any 1893, va fer un concert davant la reina regent Maria Cristina d’Austria a Madrid i a l’any 1899 per la reina Victòria I, al Crystal Palace, de Londres. Al 1903 fou convidat a la Casa Blanca per Theodore Roosevelt, a l’any 1958 fou proposat pel Premi Nobel de la Pau, i al 1961 reclamat per J.F.Kennedy, que dos anys desprès li concediria la Medalla de la Llibertat.

Publicitat

Es parlar del que a l’any 1933 rebutjà la invitació d’anar a tocar amb la Filarmònica de Berlín a causa de l’arribada al poder d’Adolf Hitler i que a l’any 1936, al conèixer la noticia de l’aixecament militar d’en Franco, s’exilià a Paris. Es parlar del català que,

El mateix que el dia 24 d’octubre de l’any 1971 a la seu de les Nacions Unides on el seu Secretari General, U Thant, li feu lliurament de la Medalla de la Pau va dir :”I am a catalan.”… “Jo soc català. Avui Catalunya ha quedar reduïda a unes províncies d’Espanya però Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us diré perquè: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que el primer reconegut d’Anglaterra, i fou a Catalunya on hi va haver un principi de “Nacions Unides”. Totes les autoritats de Catalunya es van reunir , al segle XI, a Toluge, una ciutat que avui pertany a França però que abans era de Catalunya, per parlar de pau. Si, al segle XI, pau al món, perquè Catalunya ja estava en contra de la guerra. Si, això era Catalunya. Vaig a tocar una melodia del folklore català que Bach, Beethoven i tots els grans musics haurien estimat i admirat i, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya”.

Hi ha paraules o frases que dites en un moment determinat i en un entorn propici sonen be als convençuts i poden fer el seu efecte als indiferents però pronunciades en aires no favorables, i quan el que “convindria” és callar, representen una fermesa digne de conèixer i tenir-ho en compte a l’hora de parlar del personatge, a part del reconeixement institucional de l’any 1979, a títol pòstum.

Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/ l’agost-2008.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut